Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
anomenar
Designar, esmentar (algú o alguna cosa) pel seu nom.
eka-
Química
Prefix que Mendelejev emprà per a anomenar els elements dels quals, tot i que no havien estat descoberts encara, hom pressuposava l’existència a fi de completar els llocs buits de la taula periòdica.
Així, l' ekabor , en ésser descobert, passà a anomenar-se escandi, i l' ekasilici , germani
nòmer
Dir-se, anomenar-se.
citar
Anomenar (algú) com a digne d’atenció, d’admiració.
invocar
Anomenar (algú), esmentar (alguna cosa), en suport de les pròpies raons o demandes.
anòmia
Patologia humana
Pèrdua de la capacitat d’anomenar objectes o de no reconèixer-los per llurs noms.
principi de contradicció
Filosofia
Principi de la lògica aristotèlica que hom hauria d’anomenar pròpiament principi de no-contradicció.
En la tradició escolàstica, d’acord amb l’axioma que el pensar és consegüent a l’ésser, constituí en primer principi ontològic és impossible que una cosa sigui i no sigui al mateix temps i sota el mateix aspecteEn la lògica moderna hom l’entén com el teorema del càlcul proposicional no pot ésser cert alhora A i no A ~A~A La tradició del principi lògic i metafísic parteix de la filosofia de la immutabilitat de l’ésser de Parmènides i, amb preponderància de l’un o l’altre sentit, ha estat constant al llarg de la història Modernament, tant Hegel en sentit idealista com Feuerbach i Marx en sentit…
capella del santíssim
Cristianisme
Capella, normalment lateral o a part, on és guardada l’eucaristia.
Quan és una capella separada, hom sol anomenar-la també capella fonda