Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Terres Australs i Antàrtiques Franceses

Kerguelen
Dominique Génin (CC BY-NC 2.0)
Territori no independent
Territori francès d’ultramar format per cinc districtes: illes Kerguelen, illes Sant Pau i Àmsterdam, illa Crozet, Terra Adèlia i Illes Disperses de l'oceà Índic
La sobirania francesa sobre la Terra Adèlia, situada en l'Antàrtida, no és reconeguda per la comunitat internacional
nototènia
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels nototènids, que presenten el cos allargat i comprimit posteriorment i tenen el cap força deprimit.
Habiten a les mars antàrtiques
Hespérides
Vaixell oceanogràfic d’exploració polar, de 80 m d’eslora i capacitat per a 29 científics, construït a la companyia Bazán (1990) pel Consell Superior d’Investigacions Científiques i que és comandat per oficials i marineria de l’armada espanyola.
Ha treballat sobretot en aigües antàrtiques, però també en àrees del Pacífic i l’Atlàntic i a la Mediterrània
pinnípedes

Pinnípedes (foca)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació a la vida aquàtica; tenen les potes conformades per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta.
El cos és fusiforme i el pannicle té un desenvolupament considerable, amb funció aïllant Habiten a totes les mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques El subordre comprèn les famílies dels otàrids lleó marí, dels odobènids morsa i dels fòcids foca, elefant marí
esfenisciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda.
Les ales, transformades en òrgans natatoris, manquen de l’articulació del colze i es mouen rígides Són ocells adaptats a la vida aquàtica Habiten a les costes antàrtiques i a les meridionals d’Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud Les espècies més comunes són els pingüins australs de l’Amèrica del Sud
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
Ernest Henry Shackleton
Geografia
Història
Marí i explorador irlandès.
L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic
George Hubert Wilkins
Geografia
Explorador britànic.
S'interessà de jove pels estudis d’enginyeria, però es dedicà aviat, durant una bona part de la seva vida, a les exploracions de les regions àrtiques i antàrtiques Les primeres foren realitzades entre els anys 1913 i 1921 A partir del 1926 emprà l’avió per a explorar l’Àrtic 1926-27 i l’Antàrtic 1928-29 i cartografià la Terra de Graham, se serví d’un submarí 1931 per a una expedició sota la banquisa àrtica, i finalment, els anys 1933 i 1936, com a comandant de la nau Wyatt Earp , prengué part en una expedició a l’Antàrtic Deixà una sèrie de relacions escrites dels seus viatges,…
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…