Resultats de la cerca

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad

Dominicà 1778, fou cronista de l’orde i de la ciutat i Regne de València Publicà la primera part d' Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer 1804, l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 1804, Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia 1810, i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes

Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma

Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri

Dirigent del Partit Nacionalista Basc, fou elegit diputat el 1936 Durant la guerra civil de 1936-39 fou ministre sense cartera dels governs de Largo Caballero setembre del 1936 - maig del 1937 i de Negrín maig del 1937 - agost del 1938 Dimití en protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM Ocupà diferents càrrecs en el govern republicà a l’exili, d’on tornà el 1977 per ocupar la presidència de l’assemblea de parlamentaris del País Basc Publicà Instituciones jurídicas vascas 1945 i La Guerra Civil en Euskadi antes del Estatuto 1978

Estudià periodisme i fou ambaixador de Mèxic a Holanda i Suïssa, president del PEN Club Internacional des del 1997 i fundador i director de l’Instituto Michoacano de Cultura Amb el seu primer llibre, Antes del reino 1963, es revelà com un artesà de formes pures, lluny de les actituds fàcilment eloqüents, predominants en la poesia del seu país Altres obres són Los espacios azules 1965, Mirándola dormir 1967, Ajedrez navegaciones 1970, Perséfone 1973, Quemar las naves 1975, El poeta niño 1978, Imágenes para el fin del milenio i Nueva expulsión del paraíso 1990 i Tiempo de ángeles…

Exiliat a França sota la Dictadura, figurà dins la Federació de grups anarquistes de llengua espanyola El 1930 formà part del comitè regional de la CRT de Catalunya com a delegat del sindicat de la construcció de Barcelona Hi actuà com a secretari i tingué un especial paper en la reaparició de Solidaridad Obrera i en la formació d’un comitè revolucionari amb elements militars Fou empresonat pel desembre del 1930 arran del fracassat intent de Fermín Galán Durant la República s’apropà al grup republicà federal d’Abel Velilla En l’exili s’alineà amb Frederica Montseny Collaborà regularment a…

Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997, Visionarios 2001, El…

Fou alumne de Peter Dreher, Horst Antes i Joseph Beuys La seva pintura intenta recuperar la memòria històrica del poble alemany, amb una clara intenció d’assumir i superar, moralment i artísticament, els traumes soferts Els recursos pictòrics que utilitza s’arrelen en la tradició expressionista, per la qual cosa ha estat inclòs dins el corrent anomenat neoexpressionisme alemany Alguns dels seus quadres més coneguts són La pintura de la terra cremada 1974, La batalla de Hernann 1978 i Sulamith 1983 Ha realitzat també una important obra bibliogràfica Participà en la Documenta de…

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…