Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
esfenoide
Anatomia animal
Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada.
Consta d’un cos cúbic, amb dues ales menors o superiors, dues ales majors o laterals i dues apòfisis inferiors És situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital
dimetrodont
Paleontologia
Rèptil sinapsidi de l’ordre dels pelicosaures, del grup dels esfenacodonts, que inclou espècies d’uns 3 m de longitud, amb el cos allargat, les potes curtes i robustes i la cua molt desenvolupada.
El cap és estret i llarg, els ulls, desplaçats cap enrere, les dents, molt grosses i poderoses, i presenta una cresta, alta i sostinguda per apòfisis vertebrals, la qual va del coll a l’inici de la cua Eren rèptils terrestres, de costums carnívors, i visqueren durant el Permià
paladar
Anatomia animal
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior
apòfisi

Apòfisi espinosa
© fototeca.cat
Anatomia animal
Eminència d’un òrgan, generalment d’un os; en aquest darrer cas, la seva funció és generalment la de facilitar l’articulació amb un altre os o la d’oferir punts d’inserció als músculs veïns.
Entre les apòfisis més importants de l’home destaquen l' apòfisi espinosa de les vèrtebres, eminència que posseeixen en llur cara posterior i que serveix de punt d’inserció dels músculs espinosos l' apòfisi mastoide , de forma cònica, en la porció mastoidal del temporal l' apòfisi odontoide , en forma de dent, a la cara superior de l’axis i que articula amb l’atles l' apòfisi temporal , angle posterior del pòmul que articula amb el maxillar inferior, i l' apòfisi xifoide , o simplement xifoide
vèrtebra

Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom…
dors

Músculs de la regió dorsal; 1, múscul trapezi; 2, múscul deltoide; 3, múscul infraespinós; 4, múscul rodó; 5, múscul tríceps branquial; 6, múscul dorsal ample; 7, aponeurosi lumbo-dorsal; 8, múscul gluti mitjà; 9, múscul gluti major; 10, cresta ilíaca; 11, múscul oblic major de l’abdomen; 12, espina de l’omòplat; 13, múscul espleni; 14, múscul esternoclido-mastoïdal
© Fototeca.cat
Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’estern, l’omòplat…
pterigoide
Anatomia animal
Dit de qualsevol de les dues apòfisis laterals de l’esfenoide.