Resultats de la cerca

Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses

Amic de Julià l’Apòstata, defensà l’hellenisme i propugnà la restauració pagana Admirat pels seus deixebles un dels quals fou Joan Crisòstom, escriví discursos i epístoles, que són un bon document de la vida antioquena

Apostatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma El seu procés de beatificació fou suspès per les autoritats napoleòniques el 1805

Protegit de Julià l’Apòstata, el seguí a les Gàllies i divulgà entre els bàrbars els coneixements de la ciència clàssica Fou autor d’una monumental Collecció mèdica , abreujada en una Sinopsi posterior, molt més coneguda Ambdues obres són d’una clara inspiració galènica

Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià

A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig

Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme

Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric

Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament

Sacerdot 1913 i abat dels canonges regulars del Laterà, fou professor d’història del cristianisme a Bari 1950-64 Estudiós de la Bíblia i els orígens del cristianisme, la seva producció comprèn, entre altres estudis, la versió i els comentaris de Jeremies, Job i Càntic dels Càntics, la Storia d’Israele 1932-34, la Vita di Cristo 1941, Paolo Apostolo 1949, Giuliano l’apostata 1956, etc