Resultats de la cerca

Judes Macabeu, havent aplegat l’exèrcit, hi celebrà una assemblea per tal d’oferir un sacrifici expiatori per als qui moriren durant la batalla de Gòrgies, guanyada pels jueus

Era format per Marc Aleu , Modest Cuixart , Josep Guinovart , Jordi Mercadé , Jaume Muxart , Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra

Els catalans desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l’endemà elegiren com a capità Roger Desllor La batalla representà la fi de la vida errant de la companyia catalana i el seu establiment al ducat d’Atenes

D’obra abundant, variada i desigual, és, tanmateix, una de les grans figures portugueses contemporànies En poesia publicà Poesía I 1961, Arte da Música 1968, Peregrinatio ad Loca Infecta 1969, Exorcismos 1972 i l’antologia Trinta anos de poesía 1972 L’essencial de la seva obra poètica és aplegat en els tres volums de Poesía 1977-78 i els dos de Post-Scriptum 1984 Fou també un notable crític literari A poesía de Camões 1951, Da poesía portuguesa 1958, O poeta é um fingidor 1961 El 1978 es publicà la novella inacabada Sinais de Fogo

Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…

Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El conjunt de les…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…

Hi destacaren el primer president Manuel Bonet i Muixí —aglutinant i orientador— i Pere Tarrés i Claret Tenia com a objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic Columba Marmion i el monestir de Montserrat i el sentit d’església local, propi de corrents europeus cardenal DMercier, YMCongar, De Lubac Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà…

Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980,  La vall dels ecos 1985, El rostre 1998i  La llum camina de puntetes per la carena 2002 El conjunt de la seva poesia fou…