Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
araneids
Argiope: aràcnid araneid
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant les preses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids
aràcnids
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
aranya
Aranya
© Fototeca.cat-Corel
aviculàrids
Aracnologia
Família d’aràcnids de l’ordre dels araneids, que inclou la nemèsia.
pedipalp
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs del segon parell d’apèndixs articulats cefàlics dels aràcnids araneids.
Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador
epeira
Aracnologia
Aranya comuna de l’ordre dels araneids, notable pel dibuix en forma de creu que porta sobre l’abdomen.
És molt comuna als Països Catalans, on rep també el nom d' aranya de la creu o de jardí
aracnomorfs
Aracnologia
Grup d’aràcnids de l’ordre dels aranèids que comprèn la majoria de les espècies d’aranyes de la fauna catalana.
taràntula
taràntula
© Fototeca.cat
Aracnologia
Nom donat a diversos aràcnids de l’ordre dels araneids
i pertanyents als gèneres Lycosa
i Pardosa
, amb espècies més o menys verinoses.
Lycosa tarentula és la taràntula freqüent a tot el sud d’Europa d’uns 3 cm de longitud i de color fosc, durant el dia resta amagada al cau galeries excavades per ella mateixa i surt a la nit a caçar insectes La femella, després de la desclosa dels ous, transporta al dors les aranyes acabades de néixer La picada és poc verinosa i poc dolorosa, contràriament al que hom pensa