aràcnids

m
pl
Zoologia

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids

© Fototeca.cat-Corel

Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.

El prosoma és constituït per sis segments o somites. El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs; les altres peces tendeixen a fusionar-se. A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs: quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses. L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats (fileres, etc.) i presenta una constitució variable segons els ordres. Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments (melanina, etc.) i cèl·lules sensitives; tenen també una cutícula quitinosa. L’esquelet intern és format per prolongacions internes del tegument (apodemes). El sistema nerviós és constituït fonamentalment per un cervell i per un neuròmer somàtic en forma de gangli nerviós, situat en els quelícers. Els ulls se situen a la part anterior del prosoma, en nombre variable segons els grups; els individus d’alguns ordres (palpígrads, uropigis, ricinulis i alguns àcars) manquen d’ulls; semblantment, les espècies cavernícoles. La visió no és gaire important en els aràcnids: els ulls tenen poques cèl·lules retinals. Els pèls sensorials (tricobòtria) compensen la poca funcionalitat de la visió; són molt variats i es troben repartits per tot el cos. L’aparell digestiu és constituït per un intestí anterior d’origen ectodèrmic, que és un simple camí de pas dels aliments, per un intestí mitjà, endodèrmic, digestiu i absorbent, i per un intestí posterior poc desenvolupat. L’excreció és efectuada per glàndules coxals, tubs de Malpighi, etc. Els aràcnids tenen algunes glàndules característiques, com les glàndules verinoses (en els escorpins, araneids i àcars) que utilitzen per a la caça de les preses; els araneids, pseudoescorpins i els àcars que tenen també glàndules sericígenes filera. L’aparell circulatori és format per un cor envoltat d’un sac pericàrdic i un sistema arterial. Respiren a través d’unes invaginacions dels teguments que comuniquen amb l’exterior, a través d’uns orificis anomenats estigmes. Algunes invaginacions formen tràquees que recorden les dels insectes; n'hi ha que posseeixen sacs pulmonars. La majoria dels aràcnids són ovípars (llevat dels escorpins, que són vivípars, i alguns solífugs i àcars, que són ovovivípars). Els ovípars ponen els ous en un niu o els deixen recoberts per una protecció sedosa. En general, són carnívors i de vida terrestre. Hom situa l’origen filogenètic dels aràcnids en el Cambrià, i sembla que provenen d’artròpodes aquàtics primitius que ja tenien quelícers.

Aràcnids més destacats
Classificació Nom científic Nom vulgar
Ordre àcars Demodex folliculorum àcar dels fol·licles sebacis
Ixodes ricinus garrapata, paparra, rènec
Sarcoptes scabiei àcar de la sarna
Tetranychus telarius aranya roja
amblipigis
araneids Agalena sp agalena
Argiope sp argiope
Argyroneta aquatica aranya d’aigua, argioneta
Epeira diadena epeira
Gasteracantha sp aranya banyuda
Isopeda sp aranya australiana
Latrodectus sp aranya negra
Lycosa sp taràntula
Pardosa sp taràntula
Pholcus sp aranya domèstica
Tegenaria domestica aranya domèstica
Theraphosa leblondi migale
escorpins Bellisarius sp, Buthus sp escorpí, escorpí
Euscorpius sp escorpí negre
opilions o falàngids
palpígrads
pseudoescorpins
ricinulis
solífugs
uropigis
Ordres extingits antracomàrtids fòssils molt primitius del carbonífer d’Europa i d’Amèrica del Nord
arquitàrbids fòssils del carbonífer d’Europa i dels EUA, semblants als opilions
esquizòmids
haptòpodes fòssils del carbonífer d’Anglaterra, dels quals només es coneix una espècie
kustaràcnids fòssils trobats a Pennsilvània, pròxims als esquizòmids i als amblipigis
trigonotàrbids fòssils del devonià i del carbonífer d’Europa i d’Amèrica del Nord, pròxims als opilions i als amblipigis