Resultats de la cerca

El rendiment lleter és baix, però és apreciada per la qualitat de la carn

Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

S'inscriu dins la tendència dels ecomuseus Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa entre la qual destaquen el Crist de Casarilh i el d’Escunhau, del s XIII i estris del camp i d’oficis de la vall Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o “de les sis claus”, moble del s XVIII on hom guardava l’arxiu L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu

Dedicada professionalment a l’hostaleria, fou diputada al Parlament de Catalunya per CiU en les legislatures 1984-88 i 1988-92 Al juny del 1991 fou investida primera síndic d’Aran després de la recuperació del Conselh Generau d’Aran , la institució d’autogovern de la Vall d’Aran 1990 Al juny del 1993 la coalició de govern formada pel seu partit, Convergència Democràtica Aranesa CDA, i Unió Democràtica Aranesa UDA es trencà arran d’una moció de censura impulsada per aquest partit, que rebé el suport de l’oposició, i hagué de dimitir La substituí en el càrrec Amparo…

Als anys seixanta la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge industrial Després de treballar a FECSA, el 1972 tornà a la Vall d’Aran Durant la transició, prengué part en el moviment veïnal i s’afilià a Unitat d’Aran, per la qual fou elegit regidor de Viella el 1979 El 1990 abandonà el dit partit quan aquest s’associà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE El 1995 presentà la candidatura a síndic del Conselh Generau d’Aran per Convergència Democràtica Aranesa, càrrec pel qual fou elegit i revalidat fins el juny del 2007, en…

Rep el nom de l’antiga institució de govern de  la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any que fou suprimida per Pascual Madoz , i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual Restituït per llei del Parlament de Catalunya  de 13 de juliol de 1990, entrà en vigor l’1 de gener de 1991 Disposa de competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, a més de les que pugui delegar-li la Generalitat El règim de…

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la redacció de…

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…