Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
barrera no aranzelària
Economia
Tipus de regulació del comerç exterior que posa traves, en quantitats, preus o acords, als intercanvis comercials.
Són la base del neoproteccionisme, estatal o de grups d’estats i, en sentit invers, tenen els mateixos objectius que la promoció d’exportacions mitjançant subsidis, crèdits bonificats, etc
Joaquim Maria Sanromà i Creus
Economia
Economista, polític, memorialista i publicista en llengua castellana.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la…
,
sosteniment de preus
Economia
Manteniment oficial dels preus d’un àmbit econòmic, a un nivell superior al que resultaria del joc de la demanda i l’oferta.
S'obté mitjançant l’augment de la demanda a càrrec de l’administració, la compensació monetària de la diferència de preus i les compres innecessàries hom compra, així, excedents agraris, productes industrials, divises, etc Aquesta política té per finalitat de mantenir la renda dels productors i la corresponent activitat econòmica Evita també moviments especulatius divises i permet l’exportació amb dumping barrera no aranzelària
Eduard Calvet i Pintó

Eduard Calvet i Pintó
© Fototeca.cat
Política
Industrial cotoner i polític.
Milità en el Partit Nacionalista Republicà, i fou diputat per Arenys de Mar 1907 a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona 1914 Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, organitzador del Congrés Internacional Cotoner, celebrat a Barcelona el 1911, i president del Foment del Treball Nacional Presidí el consell d’administració d' El Poble Català i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914
Vicent Iborra i Gil
Economia
Empresari.
Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià
aranzel exterior comú de la Unió Europea
Economia
Aranzel exterior aplicat als productes importats dins dels límits de la Unió Europea (UE).
És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules…
Joan Sallarès i Pla

Joan Sallarès i Pla
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític conservador.
Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’…
Josep Ferrer i Vidal
Josep Ferrer i Vidal
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant de teixits i economista.
Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves Conferencias sobre el…
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
Miquel Gaietà Soler i Rabassa
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Es doctorà en ambdós drets i es destacà com a advocat fou catedràtic de cànons de la universitat i advocat perpetu de Palma Fou nomenat fiscal de la intendència de Mallorca 1775 i participà en la fundació del Collegi d’Advocats de Palma Destinat com a assessor del tribunal civil d’Eivissa i Formentera 1784-98, fou alhora comissionat pel secretari de finances per a fomentar la vida econòmica de les Pitiüses El 1798 passà a Madrid, on fou membre del Consejo de Hacienda i del Supremo de Castilla, i el mateix any esdevingué secretari de finances del govern de Carles IV Hom en conserva manuscrits…
càrtel
Economia
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d’evitar o de disminuir la competència mútua.
De fet, el seu objecte principal és d’aconseguir una posició monopolística en el mercat si hom no assoleix aquesta finalitat l’acord sol restar sense efecte ràpidament Segons la natura de l’acord, els càrtels es poden classificar en diversos grups de preus de compra i venda , en els quals les empreses es comprometen a seguir una determinada política de preus de condicions de compra i venda , en els quals les empreses fixen també altres condicions, com les de pagament, formes de contracte, etc de producció , en els quals hom assigna a cada empresa un programa de producció que pot comprendre…