Resultats de la cerca

Té el cap petit i puntegut i el cos recobert d’escates cicloides i amb vuit bandes transversals fosques que alternen amb bandes argentines Habita en zones de poca fondària, entre les cistoseires, i als fons rocallosos És comuna a les mars dels Països Catalans

Fa uns 12 cm, és molt semblant al xanguet, però amb la línia lateral argentada sense punts negres Forma bancs vora la superfície, estables durant tot l’any Són planctònics i comuns als Països Catalans, on hom els pesca abundosament

La superfície de les parets és argentada, per tal de disminuir la transferència de calor per radiació, com també hom evita al màxim el contacte entre parets per a minvar la conducció de la calor El nom prové de l’inventor, James Dewar, tot i que hom el coneix comercialment amb el nom de termos

Té la pell mancada d’escates i d’un color verd oliva en el dors, argentada pels costats i blanca per sota, i la mandíbula inferior prògnata i punxeguda Habiten a la zona pelàgica, bé que a la primavera apareixen vora la costa formant grans bancs per fer-hi la fresa La carn és de baixa qualitat, però hom els troba freqüentment als mercats

Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…

Tradicionalment, hom ha criat els conills tant per llur carn com per llur pell o bell aspecte Segons aquestes finalitats hom diferencia races dites de pèl, de carn, mixtes o esportives Entre les races de pèl, la més característica és la d' Angora , de pell blanca i pèl llarg i suau, la xinxilla , molt semblant als animals d’aquest nom, la castorrex , semblant als castors, l’ argentada de Xampanya , la blava de Bevern , la blava de Viena , etc Entre les races de carn hom troba les més populars, com la grisa , la marró, l’ albina i la gegant de Flandes , amb representants que…

Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament era…

Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…