Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué…
Ari
Cristianisme
Prevere d’Alexandria, iniciador de l’arianisme.
Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis Excellí com a predicador i asceta D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on feu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea 325, presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Illíric, d’on pogué retornar el 334, i…
homooúsios
Cristianisme
Terme grec ὁμοούσιος, traduït en llatí per consubstantialis) consagrat pel símbol de la fe del concili de Nicea (325) per expressar la igualtat essencial entre el Pare i el Fill.
Els semiarians hi oposaren el terme homoioúsios “semblant en la substància” arianisme
Filostorgi
Cristianisme
Historiador de l’Església.
Residí a Constantinoble, on escriví una Història eclesiàstica , en dotze llibres, continuació de la d’Eusebi fins el 425 El seu anomeisme es reflecteix en l’obra, tanmateix molt important per a la història de l’arianisme
Marcel d’Ancira
Cristianisme
Teòleg i bisbe d’Ancira, a l’Àsia Menor.
Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”
Juli I
Cristianisme
Papa (337-352).
Defensà Atanasi d’Alexandria, la doctrina del qual féu aprovar en un sínode de Roma En el concili de Sàrdica intentà, debades, d’unir l’Occident contra l’arianisme La seva festa se celebra el 12 d’abril
Llucià d’Antioquia
Cristianisme
Teòleg i exegeta grec.
Sacerdot a Antioquia, hi fundà una important escola teològica, on ensenyà una doctrina subordinacionista que sembla haver estat una de les fonts immediates de l’arianisme Gaudí d’una gran reputació, i morí màrtir La seva festa se celebra el 7 de gener
Faust de Riez
Cristianisme
Bisbe de Riez (459).
Monjo ~426, fou abat de Lerins Combaté l’arianisme i el macedonianisme, per la qual cosa fou exiliat per Euric, rei dels visigots La seva obra De gratia Dei et humanae mentis arbitrio el féu el representant més conegut del semipelagianisme Fou condemnat pels sínodes d’Arle i de Lió i pel concili d’Aurenja 529
Viteric
Història
Rei visigot, successor de Liuva II.
Fervent arià, ja s’havia revoltat contra Recared quan aquest féu pública la seva conversió al catolicisme Després de la mort d’aquest es rebellà contra el seu fill Liuva II, el féu presoner, el condemnà a perdre una mà i finalment el féu assassinar 603 Restablí l’arianisme com a religió oficial, i morí assassinat
Constant I
Història
Emperador romà (337-350).
Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre