Ari

Arri, Ἄρειος (el)

(Líban?, 256 — Constantinoble, 336)

Prevere d’Alexandria, iniciador de l’arianisme.

Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis. Excel·lí com a predicador i asceta. D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia. Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on féu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí. Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea (325), presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Il·líric, d’on pogué retornar el 334, i, no essent admès en la seva comunitat alexandrina, es traslladà a Constantinoble, on morí sobtadament, cosa que féu impossible la reconciliació ordenada per Constantí.