Resultats de la cerca

Treballà amb Jimmie Lunceford 1933-39 i amb Tommy Dorsey 1939-43 i des del 1945 Adquirí fama com a arranjador de grans orquestres i enregistrà molts discs

El 1923 formà la primera gran orquestra de jazz , en la qual collaboraren músics de renom, com LArmstrong, CHawkins, BWebster i REldridge Fou el primer músic de jazz a utilitzar arranjaments escrits combinats amb la improvisació individual, estil que tindria una gran influència en orquestres posteriors A mitjan dècada dels trenta, dissolgué l’orquestra i treballà com a arranjador per a altres directors, com B Goodman

Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que…

A set anys començà els estudis musicals al Conservatori de Barcelona, on fou deixeble de Pere Vallribera , i en completar-los rebé el premi Santa Cecília Inicià l’activitat professional en l’àmbit del jazz i formà els grups Latin Combo 1958 i posteriorment el Latin Quartet, amb els quals enregistrà diversos discos Acompanyà primeres figures del jazz , entre d’altres Sidney Bechet , Jean-Luc Ponty, Bill Coleman , Chet Baker i Don Byas També tocà el vibràfon amb Tete Montoliu , amb qui enregistrà dos discos Fantasía musical thailandesa , 1962 També dins de l’àmbit del jazz , i sota el seu nom…

Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i Jimmy Blanton…

Bàsicament autodidacte, començà aprenent trompeta i després la canvià pel saxòfon Encara adolescent treballà, entre altres bandes, a la d’Earl Hines Des del anys vint tocà en orquestres de Harlem i es donà a conèixer a l’orquestra de James Fletcher Henderson, on també aportava arranjaments Amb J Hodges, fou el principal exponent de l’època swing del saxòfon contralt, instrument que des del 1933 compaginà amb la trompeta El 1932 fundà la seva orquestra, que inclogué destacats instrumentistes, com ara, T Wilson, i després d’un parèntesi a Europa 1935-38, moltes de les primeres figures del bop…

Conegut com a arranjador musical el 1924 instrumentà la Rhapsody in Blue de Gershwin i especialment per la seva espectacular Grand Canyon Suite 1931 per a orquestra Té també un ballet Café Society , 1938, simfonies, etc

Debutà el 1947 amb Gene Krupa Especialitzat en el saxòfon baríton i figura destacada del cool-jazz , formà un quartet de renom amb el trompetista Chet Baker els anys cinquanta Collaborà amb els pianistes Dave Brubeck i Thelonious Monk i amb Miles Davis, amb els quals i també sota el seu nom enregistrà nombrosos discs Fou també un notable compositor i arranjador

Tingué els seus inicis vers l’any 1945 i el seu moment culminant fou l’any 1951 Es caracteritza per una recerca d’una qualitat sonora adient al caràcter intimista i líric d’aquesta tendència El cool presenta influències de la música europea, paleses en la preponderància de la melodia i l’harmonia, en detriment del ritme, i en la puresa de la seva sonoritat En fou l’iniciador Lester Young, i el seguiren el trompeta Miles Davis, el pianista Lennie Tristano, els saxofonistes Stan Getz i Lee Konitz i l’arranjador i també saxofonista Gerry Mulligan

En les seves cançons hom constata una evident preocupació social, que combina amb un to més intimista i més líric Autor de molts dels seus textos, ha musicat també poemes de Fernando Brant, Nelson Angelo o Ruy Guerra, entre altres poetes Compositor i arranjador de les mateixes cançons, la seva música és molt arrelada a la tradició popular brasilera Ha conegut una considerable projecció internacional i, juntament amb Chico Buarque de Hollanda, Vinicius de Moraes, Gilberto Gil i altres és un dels exponents més destacats de la cançó brasilera De la seva discografia cal esmentar…