Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos
Economia
Societat petroliera espanyola.
Fou constituïda el 1927 amb un capital subscrit per l’estat 31% i per un consorci bancari en el qual figuraven el Banc de Catalunya i el Banc Hispanocolonial, que guanyà el concurs convocat pel govern de Primo de Rivera per al monopoli sobre la importació, manipulació industrial, distribució i venda dels combustibles minerals líquids La idea del monopoli estatal fou del ministre de finances José Calvo Sotelo, i tenia objectius fiscals i nacionalistes l’activitat petroliera a l’Estat espanyol havia estat fins aleshores a mans de la Shell i la Standard Oil La CAMPSA es limità a la distribució i…
arrendatari | arrendatària
Dret
Que rep o que pren en arrendament alguna cosa o realitza, amb aquest caràcter, una obra o presta un servei a favor d’altri.
Anne Brontë
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848
Compañía Española de Petróleos, SA
Economia
Societat constituïda a Madrid el 1929.
Els fundadors, vinculats al grup Banc de Catalunya, crearen la societat com a contrapunt de la SA Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos , amb la qual signà contracte de subministració el mateix 1929 El 1930 construí una refineria, la primera d’Espanya, a Santa Cruz de Tenerife Té el 100% de la societat CIEPSA —Compañía de Investigación y Explotaciones Petrolíferas, SA—, que explota els jaciments situats a la costa de Tarragona i, des del 1996, a Algèria El 1991, amb un grup japonès, creà Induquímica per a la producció d’acrílics Des del 1992 controla el 25% de CAMPSA, i el 1997…
estanc
Història
Monopoli estatal de l’explotació i venda de determinats productes.
L’estanc de la sal, el més antic, data del s XIV Una sèrie de lleis en regulaven la venda, i no n'eren permeses les importacions aquests fets, però, fomentaren el contraban Un altre estanc important fou el del tabac creat el 1634, a la corona de Castella, l’augment del consum d’aquest producte convertí el monopoli en una font important d’ingressos Concedit a una companyia arrendatària 1887, el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins avui A causa de les dificultats de la Real Hacienda durant el s XVII, foren introduïts nous estancs Felip IV creà les siete rentillas pólvora,…
Tabacalera
Economia
Empresa de l’Estat espanyol creada l’any 1945 per a la gestió del monopoli estatal de tabacs i serveis annexos.
Els seus orígens es remunten al 1887, amb la creació d’una companyia arrendatària del monopoli de tabac, fins que diverses renovacions del contracte d’arrendament portaren a una situació en què l’estat era soci majoritari L’empresa tenia a cura seva la comercialització de tot el tabac que es venia a l’Estat espanyol i de recaptar l’impost, que cobria quasi el 10% del pressupost estatal Tabacalera comprava tota la producció peninsular de tabac i l’elaborava a les seves factories El bienni 1980-81 participà en la reorganització de la indústria tabaquera de les illes Canàries, amb…
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere ,…
,
Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona

Restes de la necròpolis paleocristiana de Tarragona conservades a l’exterior del museu
© Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona
Museu
Museologia
Museu monogràfic de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, inaugurat el 1930 i que forma part del Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
La necròpolis paleocristiana segles III-V dC es troba situada en l'espai que delimiten l’avinguda de Ramón y Cajal, l’avinguda de la Independència, la fàbrica de Tabacs i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer De gran extensió 2051 tombes, conserva una sèrie d'estructures i edificis corresponents a fases i usos diversos Les restes aparegueren l'any 1923, amb l'inici dels treballs de construcció de la fàbrica de Tabacs Inicialment, les excavacions arqueològiques anaren a càrrec del Servei d'Excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Coromines i Josep Puig i…
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,
Juneda
Vista aèria de Juneda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre els termes de…