Resultats de la cerca

Hom la considera fundada per Àrsaces, vers el 250 aC i assolí l’expulsió dels romans en temps de l’emperador Macrí, vençut per Artàban V s III dC

L’irànic es divideix en tres fases històriques la de l’antic irànic, que comprèn l’antic persa SW de l’Iran, l’avèstic zand, el mede i l’escític la de l’irànic mitjà, que inclou el grup occidental part arsàcida del NW, pahlavi sassànida i maniqueu i l’oriental sogdià de l’Àsia Central, corasmià i indoescita, i la de l’irànic modern persa

Poble d’un gran valor militar molt temut pels romans, els seus soldats eren destres en l’art de cavalcar amb armadura i a tirar a l’arc Poble iranitzat des de l’origen, fou també hellenòfil i tolerant envers les religions amb què topà zoroastrisme, judaisme, budisme i cristianisme Creà dues capitals importants Hatra i Ctesifont, tocant a Selèucia, que respectaren en l’arquitectura i en la seva població i tradicions Abans del final de l’imperi arsàcida començà una reacció orientalitzant enfront de l’hellenisme que culminà durant l’imperi següent dels sassànides

Fill i successor de Vologès IV, aviat el seu germà Artàban V, cap dels nacionalistes parts, es rebellà contra ell i ocupà gairebé tot el regne, excepte la regió de Babilònia, on es mantingué un quant temps

Successor de Vologès III, contra el qual s’havia rebellat el 191, prestà suport a Pescenni Níger en la seva lluita contra l’emperador Septimi Sever, el qual envaí Pàrtia 197, prengué Nisibis i l’assetjà a Ctesifont Hagué de retre's, però es féu escàpol

Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma

Portà el regne a l’apogeu del poder Gendre i aliat de Mitridates VI, conquerí la Capadòcia, la Mesopotàmia, la Migdònia i l’Osroena, féu tributaris els reis d’Albània, d’Atropatene, de Síria i de Cilícia Fundà la capital Tigranocerta No podent resistir a Luci Licini Luculle 69 i 68, es refugià a la cort de Mitridates VI fou vençut per Pompeu a Artaxata La pau i el tron d’Armènia li foren tornats en canvi de la renúncia a Síria i a l’Àsia Menor

La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII, i la “…

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-…

Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…