Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
armament policial i de seguretat
Militar
Conjunt d’armes usades pels cossos policials o de seguretat la capacitat de foc i coacció de les quals és més limitada que la de les armes destinades a l’àmbit militar.
Els principals productes que entren dins d’aquesta categoria són armes de foc o de projecció de gas visors i mires artificis de fum i agents antidisturbis llançadors d’artificis antidisturbis bombes, granades i dispositius explosius, com també els seus llançadors vehicles blindats equipats amb protecció antibalística equips atordidors de llum i acústica pel control de disturbis dispositius limitadors del moviment equips portàtils i cinturons provocadors de descàrregues elèctriques, i vehicles equipats per al control antidisturbis
teatralitat
Teatre
Concepte que designa tot allò que, en la representació o en el text dramàtic, és específicament teatral.
En la definició de RBarthes, la teatralitat és “el teatre menys el text, és una espessor de signes i de sensacions que es construeix en escena a partir de l’argument escrit és aquesta mena de percepció ecumènica d’artificis sensuals, gests, tons, distàncies, substàncies, llums, que submergeix el text en la plenitud del seu llenguatge exterior”
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades
Zòsim
Historiografia
Historiador bizantí.
Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics
aglutinació
Medicina
Aglomeració de determinats corpuscles en suspensió (gèrmens, eritròcits) portadors d’un antigen per la presència, dins el líquid de la suspensió, de l’anticòs específic corresponent.
Aquest fenomen simple ha estat utilitzat per tal d’identificar gèrmens, de determinar els antígens dels eritròcits, o bé per tal d’aconseguir un diagnòstic mèdic, en detectar els anticossos no naturals presents en un sèrum humà, indici segur d’una malaltia o bé d’una immunització En determinats casos com en la recerca d’anticossos incomplets, el fenomen de l’aglutinació ha estat perfeccionat amb artificis pels investigadors, i n'han resultat procediments més complexos, però molt eficaços com és el cas de les hemoaglutinacions i del test de Coombs
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
Giambattista Marino
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, harmoniosa i rica d’imatges i d’artificis estilístics, però alhora pobra de sentiment i de vigor i freda en el joc intellectual de les metàfores, tingué una influència substancial en la literatura italiana del seu temps, en la qual prevalgué la tendència marinista La seva obra principal és Adone 1623, poema mitològic en vint cants, escrit en octaves, que tracta de l’amor de Venus i Adonis De les altres obres cal citar els reculls La Lira, La Galleria, La Sampogna, les Egloghe boscherecce i La strage degli innocenti 1732, pòstum, poema en quatre cants, escrit en…
alopècia
Patologia humana
Absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en tenen.
Pot ésser originada per causes molt diverses malalties infeccioses o parasitàries tifus, grip, sífilis, pneumònia, erisipela, tinya, malalties del cuir cabellut psoriasi, lupus eritematós, efectes de les radiacions raigs X, radiacions atòmiques, acció de diverses substàncies medicamentoses d’aplicació local sals de seleni o no sals de talli, anticoagulants, traumes psíquics emocions repetides o molt fortes, esforços intellectuals, tracció dels cabells artificis de perruqueria, fregament posició de sobines dels infants petits cicatritzacions d’una ferida cremades, traumes,…
Lísies
Filosofia
Retòrica
Orador i logògraf atenès, fill d’un armer oriünd de Siracusa.
Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit 1929 i…
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta, en part…