Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del…
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria
artilleria antiaèria
Militar
Artilleria encarregada d’abatre els avions enemics i d’obstaculitzar llurs incursions.
Sol comptar amb armes lleugeres, de tir molt ràpid i àdhuc d’apuntament automàtic per radar Generalment empra projectils d’explosió per proximitat L’artilleria antiaèria féu un gran paper durant la Segona Guerra Mundial Actualment, i per a altures superiors als 2 000 m, només s’utilitzen míssils terra-aire
artilleria de campanya
Militar
Artilleria encarregada de cobrir i donar suport a les tropes en campanya.
tren d’artilleria
Militar
Conjunt de soldats, vehicles, animals, etc, emprats en el transport de l’artilleria.
enclavar l’artilleria
Història
Militar
Ficar un clau dins el fogó dels canons d’artilleria per a impedir l’enemic de servir-se’n.
capità general d’artilleria
Història
Militar que ocupava el càrrec aparegut als regnes peninsulars hispànics el 1501 amb el nom de veedor general d’artilleria
.
El 1528 adoptava el nom de proveïdor i veedor , i el 1541, el de capità general D’ell depenia la direcció i inspecció de la fabricació de peces, pólvora, armes i municions, llur emmagatzematge i distribució, i el control del personal d’artilleria
preparació de l’artilleria
Militar
Fase del combat ofensiu portada generalment a cap per l’artilleria, consistent en un conjunt d’accions de foc adreçades a neutralitzar les posicions enemigues que per llur natura i situació poden impedir l’avanç de la pròpia infanteria.
espoleta
espoleta de doble efecte d’un projectil d’artilleria
Militar
Aparell de foc que hom acobla als projectils d’artilleria, els torpedes, les mines, les granades i les bombes per a inflamar-ne la càrrega i provocar-ne l’explosió.
Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió , quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps , quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria L' espoleta de doble efecte és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat , pròpia d’alguns tipus de projectil, endarrereix l’…