Resultats de la cerca

Per ordre d’aquest, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se'n emparar

Fill de Teglatfalassar III, sufocà una sèrie de revoltes a Síria-Palestina, entre les quals es destaca la d’Osees, rei d’Israel, la capital del qual, Samaria, assetjà durant tres anys 724-722 aC

Successor de Vologès III, contra el qual s’havia rebellat el 191, prestà suport a Pescenni Níger en la seva lluita contra l’emperador Septimi Sever, el qual envaí Pàrtia 197, prengué Nisibis i l’assetjà a Ctesifont Hagué de retre's, però es féu escàpol

Participà en la tercera guerra púnica contra Cartago 149 aC, que assetjà, sense èxit, amb el seu collega L Marci Censori És recordat com un dels fundadors del ius civile , i deixà una obra en set llibres Manilii monumenta També li són atribuïdes altres lleis, fórmules i actuacions jurídiques

El 1880 dirigí la primera revolta contra la Gran Bretanya i aconseguí èxits importants Sostingué el president Paul Kruger des del parlament, i el 1886 capturà el guerriller Jameson Durant la guerra dels bòers 1899-1902 assetjà Mafeking i resistí a les forces britàniques, particularment a Magersfontein, però s’hagué de rendir a Paardeberg 1900

Fill de Huayna Cápac, en morir els seus germans Huáskar i Atahualpa fou reconegut com a inca per Pizarro Després es rebellà contra aquest i assetjà Lima i Cuzco, però hagué de retirar-se als Andes, des d’on continuà la lluita aprofitant la rivalitat entre els partidaris d’Almagro i Pizarro Assassinat, el succeïren els seus fills fins el 1572

Devers el 390 aC assetjà Clusium a l’Etrúria central i prengué Roma La pau fou negociada amb els romans mitjançant un tribut de mil lliures d’or La llegenda, reportada per Tit Livi, diu que, durant la pesada de l’or del tribut, els romans protestaren i Brenne hi afegí la seva espasa dient "Vae victis" ‘Ai dels vençuts'

Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster

Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256

Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima