Resultats de la cerca

Filla de Charles Collet Becada a París per l’Institut Français de Barcelona Feu la primera exposició individual a Barcelona 1957 Expositora assídua del Saló de Maig des del 1958, exposà a tots els Països Catalans Conreà un figurativisme esquemàtic de traç segur i harmònic Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i d’Eivissa

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a El Matí  i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…

Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre  Idea de ciencia desde la teoría del cierre…

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de…

Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…

Graduada 1977 i doctorada 1982 en estudis clàssics al Newnham College de Cambridge, on ha desenvolupat la seva carrera docent i on el 2004 fou nomenada catedràtica, ha estat professora al King’s College d’Oxford i professora visitant a la Universitat de Califòrnia Berkeley Especialista en el món clàssic i, sobretot, en l’antiga Roma des d’un enfocament que comprèn tant la història social i política com la religió, l’art i la cultura popular, en gran part de la seva obra és palès l'afany divulgador Hom pot esmentar-ne Rome in the Late Republic 1985, Classics A Very Short…

Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos Aires, on actuà a…

Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns  Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…

Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…