Resultats de la cerca
Es mostren 590 resultats
Consejo Nacional del Movimiento
Política
Òrgan polític que durant el franquisme assumí la representació col·legiada del Movimiento.
Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional 1958, el foment i la preservació dels quals era la seva missió podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers llur president era el president…
Alī Ṣabrī
Història
Militar
Política
Militar i polític egipci.
Participà en el cop d’estat del 1952 i assumí diferents alts càrrecs en el govern de Nasser ministre d’afers presidencials 1957-62, primer ministre 1964-65 i vicepresident de la república 1965-67 Secretari general de la Unió Socialista Àrab 1965-67 i 1968-70, després de la mort de Nasser assumí 1970 de nou el càrrec de vicepresident Sadat el destituí l’any 1971 i, acusat de complot, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la cadena perpètua Fou alliberat l’any 1981
Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godes
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports i diplomat en administració d’empreses, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya CDC el 1976 Començà la seva activitat política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès, i entre el 1985 i el 1988 treballà a l’assessoria del grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona A partir d’aquell any s’incorporà com a director general de serveis comunitaris de la conselleria de benestar social de la Generalitat, on fou també president del consell d’administració de l’empresa pública ADIGSA fins el 1996 En 1992-96 fou secretari general de la…
Pipí de Landen
Història
Majordom de palau d’Austràsia; durant els regnats de Clotari II i de Dagobert I, es repartí el poder amb Arnold, bisbe de Metz (615-640).
Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II
Agnès de Poitiers
Història
Emperadriu d’Alemanya, filla del duc d’Aquitània Guillem V, casada amb l’emperador Enric III (1043).
Mort aquest, assumí la regència de l’imperi durant la minoritat del seu fill Enric IV 1056-62, però fou deposada pels nobles laics i eclesiàstics
sincretisme
Lingüística i sociolingüística
Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural
Micaela Alegría
Arts de l'espectacle (altres)
Artista de circ, casada amb Gil Vicente Alegría.
Hàbil écuyère , assumí la direcció del circ Tívoli, de Barcelona quan fou inaugurat el 8 de maig de 1897, el qual abandonà per traslladar-se a París, on morí
orde Teutònic

Dominis de l’orde Teutònic
© Fototeca.cat
Militar
Orde militar creat cap al 1190 a Sant Joan d’Acre, amb finalitats hospitalàries, però que assumí aviat un caràcter militar.
Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers i foren…
Frederic Guillem IV de Prússia
Història
Rei de Prússia (1840-61).
Succeí el seu pare, Frederic Guillem III Reprimí la revolució del 1848 pressionat pels nobles i per Rússia, però hagué d’atorgar una constitució 1848, modificada després Havent enfollit 1857, el seu germà Guillem assumí la regència
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans Calixto…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina