Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
grup Troià

Grup Troià
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’asteroides que tenen òrbites semblants a la de Júpiter, i les posicions dels quals relatives a aquest darrer no varien amb el temps.
Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max Wolf l’any 1949…
asteroide de tipus S
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide moderadament reflector compost de silicats.
El asteroides de tipus S representen aproximadament el 17% dels asteroides coneguts i són el segon tipus més comú d’asteroides després dels asteroides de tipus C Són els cossos progenitors de les condrites més comunes, anomenades condrites ordinàries
asteroide de tipus M
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide d’alt albedo metàl·lic o metal·lorocós.
Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte
asteroide de tipus C
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide de baix albedo que conté carboni.
Els asteroides de tipus C representen el 75% dels asteroides coneguts, i són els cossos progenitors de les condrites carbonàcies
asteroide

Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
efecte Poynting-Robertson
Astronomia
Efecte de la radiació solar que origina la caiguda de les petites partícules que envolten el sol a òrbites menors, i per mitjà d’una caiguda en espiral, són dirigides vers el centre de l’astre.
Les partícules són originades constantment per collisions d’asteroides i per restes de cometes
Maximilian Franz Joseph Wolf
Astronomia
Astrònom alemany.
Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard
Heinrich Ludwig von Arrest
Astronomia
Astrònom alemany, deixeble de Johann Franz Encke.
Fou el primer que estudià els estels fixos mitjançant l’anàlisi espectral descobrí asteroides i cometes, entre aquests darrers el que porta el seu nom
cambra de Schmidt
cambra de Schimdt de l’European Southern Observatory
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Tipus de telescopi construït per B. V. Schmidt i proveït d’un mirall esfèric, amb el qual hom evita l’aberració esfèrica i alhora obté unes imatges intenses i clares en un camp relativament gran.
L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides