Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres…
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que traginen en…
cuc del raïm

Cuc del raïm
Entomologia
Viticultura
Eruga del lepidòpter Lobesia botrana, que produeix grans estralls a les vinyes.
Cada any hi ha dues generacions de papallones i, doncs, d’erugues Les erugues de la primera generació neixen a la darreria de març i ataquen sobretot les flors del raïm Les erugues de la segona generació neixen a la darreria de juny i ataquen els grans de raïm El 1897 una plaga d’aquest cuc malmenà tota la collita del Camp de Tarragona Es combat amb el pelitre, petroli, sabó negre, aigua bullent, etc
anaplasmatàcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites d’eritròcits, d’aspecte semblant a alguns virus i fins a certs protozous (piroplasmes) també paràsits d’eritròcits.
Ataquen sobretot remugants camells, vaques, etc
àrctia
Entomologia
Gènere de petites papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters, molt vistoses, amb dimorfisme sexual accentuat.
Les larves ataquen la vinya Són freqüents a la península Ibèrica
fusariosi
Fitopatologia
Malaltia de les plantes produïda per fongs tubercularials del gènere Fusarium, les principals espècies del qual són F.roseum, F.solani, i F.oxysporum
.
Els dos últims, els més importants, ataquen moltíssimes plantes d’horta a través de les formes especialitzades Foxysporum és el responsable de les fusariosis vasculars o traqueofusariosis
esponja perforant
Zoologia
Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids, de cos ramificat i de color groc o vermell.
N'hi ha en grans masses a totes les costes, on perforen les roques calcàries Són perjudicials, perquè ataquen els bancs d’ostres, altres moluscs i el corall
babèsia
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esperozous, de l’ordre dels hemosporidis, que comprèn moltes espècies, totes elles paràsites d’hervíbors.
Ataquen els eritròcits, i tenen com a hoste intermediari una paparra L’espècie B bovis parasita bòvids L’espècie B bigemina produeix als bòvids la febre de Texes
antrè
Entomologia
Gènere de petits coleòpters de la família dels dermèstids, que tenen el cos recobert d’escates que formen dibuixos.
Tant les larves com els adults s’alimenten de matèria animal seca pells, plomes, i ataquen molt especialment les colleccions d’insectes, per la qual cosa són anomenats també arnes dels museus
piranya

Piranya
© Fototeca.cat/COREL
Ictiologia
Qualsevol peix de la família dels caràcids, de l’ordre dels cipriniformes
, sobretot els que pertanyen als gèneres Serrasalmus, Roosveltiella
i Pygocentrus
.
Té les aletes parelles petites i la caudal ampla, i presenta un tipus especial de dents, triangulars, acabades en punxa i que encaixen perfectament Són animals d’una gran voracitat, que ataquen el bestiar i fins i tot l’home Habiten les aigües dolces de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina