Resultats de la cerca

L’amplificació ha de ser variable en intensitat i freqüència Hi ha diversos tipus d’audiòfons segons la posició que ocupen en l’aparell auditiu i el seu funcionament L' audiòfon retroauricular , que es colloca al darrere del pavelló auditiu, posseeix un colze de plàstic que facilita el suport i serveix d’unió amb l’adaptador situat al conducte auditiu extern  L' audiòfon intraauricular s’allotja en la petxina auricular i el conducte auditiu extern, mentre que l' audiòfon intracanal ocupa només el conducte auditiu extern  L' audiòfon microcanal és de mida molt reduïda i se situa en la seva…

És la regió pròpiament auditiva de l’orella, on hi ha la papilla basilar , que és semblant a l’òrgan de Corti dels mamífers

Permet de determinar l’agudesa auditiva d’un individu i les disminucions d’aquesta agudesa davant freqüències greus i agudes o bé les disminucions globals de l’agudesa, i de mesurar el grau i l’etiologia de la sordesa

Catedràtic d’otorrinolaringologia a Granada 1953, Sevilla i Madrid, és autor d’una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l’audiometria supraliminar 1956 l’exploració funcional auditiva 1958 i els aspectes terapèutics Dirigí “Progresos en ORL y patología cervicofacial” 1978

Hom en basa la pràctica en la transmissió d’un so pel conducte auditiu extern i la valoració, mitjançant un instrument especial, del percentatge que és absorbit i el que és reflectit Les utilitats del procediment són diverses, ja que és eficaç per a valorar la funció de les trompes d’Eustaqui o bé per a determinar objectivament la capacitat auditiva

Per extensió, substitució de l’estrep per una pròtesi artificial —metàllica o plàstica— que uneix l’enclusa amb la finestra oval es tracta d’un procediment senzill que hom pot efectuar amb anestèsia local i que avui dia constitueix el tractament d’elecció de l’otoesclerosi en fases avançades i, en la majoria dels casos, permet la restitució de la capacitat auditiva

Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres

Hom compara la percepció sonora per via aèria amb el diapasó davant l’orella i per via òssia aplicat sobre l’apòfisi mastoide