Resultats de la cerca

L’amplificació ha de ser variable en intensitat i freqüència Hi ha diversos tipus d’audiòfons segons la posició que ocupen en l’aparell auditiu i el seu funcionament L' audiòfon retroauricular , que es colloca al darrere del pavelló auditiu, posseeix un colze de plàstic que facilita el suport i serveix d’unió amb l’adaptador situat al conducte auditiu extern  L' audiòfon intraauricular s’allotja en la petxina auricular i el conducte auditiu extern, mentre que l' audiòfon intracanal ocupa només el conducte auditiu extern  L' audiòfon microcanal és de mida molt reduïda i se situa en la seva…

És la regió pròpiament auditiva de l’orella, on hi ha la papilla basilar , que és semblant a l’òrgan de Corti dels mamífers

Permet de determinar l’agudesa auditiva d’un individu i les disminucions d’aquesta agudesa davant freqüències greus i agudes o bé les disminucions globals de l’agudesa, i de mesurar el grau i l’etiologia de la sordesa

Catedràtic d’otorrinolaringologia a Granada 1953, Sevilla i Madrid, és autor d’una extensa obra científica i assistencial, en la qual destaquen treballs sobre el camp de l’audiometria supraliminar 1956 l’exploració funcional auditiva 1958 i els aspectes terapèutics Dirigí “Progresos en ORL y patología cervicofacial” 1978

Per extensió, substitució de l’estrep per una pròtesi artificial —metàllica o plàstica— que uneix l’enclusa amb la finestra oval es tracta d’un procediment senzill que hom pot efectuar amb anestèsia local i que avui dia constitueix el tractament d’elecció de l’otoesclerosi en fases avançades i, en la majoria dels casos, permet la restitució de la capacitat auditiva

Hom en basa la pràctica en la transmissió d’un so pel conducte auditiu extern i la valoració, mitjançant un instrument especial, del percentatge que és absorbit i el que és reflectit Les utilitats del procediment són diverses, ja que és eficaç per a valorar la funció de les trompes d’Eustaqui o bé per a determinar objectivament la capacitat auditiva

Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres

Hom compara la percepció sonora per via aèria amb el diapasó davant l’orella i per via òssia aplicat sobre l’apòfisi mastoide