Resultats de la cerca

L’infant autista es mostra indiferent davant la seva imatge reflectida en el mirall i el món animat, i realitza insistentment gests i jocs esterotipats amb objectes El llenguatge, quan es manifesta, és sempre pertorbat, desproveït d’intenció comunicativa i amb absència del ‘jo’ i del ‘sí’ L’origen d’aquest trastorn pot ésser orgànic possible immaduresa de les neurones, però l’única manifestació clínica que l’acompanya és l’abundor de símptomes psicòtics reactius Descobriments recents, efectuats amb bessons univitellins autistes, intenten establir la base genètica d’aquest trastorn

Hom utilitza aquesta disciplina en el tractament d’algunes alteracions psiquiàtriques davant de les quals la paraula no és un mitjà adequat de comunicació, com és ara l’autisme

Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme

Els aspectes clau del funcionament del cervell social són la percepció dels senyals socials pel sistema vomeronasal, implicat en la detecció de feromones la formació de la memòria social, incloent la memòria filial a llarg termini i el reconeixement a curt termini la motivació del comportament paternal i maternal i per a l’aparellament, i el modelatge neuronal que produeix l’experiència social Són detectats a partir de biologia cellular i molecular i de tècniques de rastreig funcional mitjançant diagnosi per la imatge Les alteracions d’aquesta xarxa neuronal són responsables de determinades…

Tot i que els seus pares eren mestres tingué una infantesa difícil, amb temporades d’anorèxia i autisme, i una adolescència marcada positivament per la música Estudià filosofia a Nanterre i entrà a treballar, el 1969, a l’editorial Gallimard Hi desenvolupà feines diferents fins que el 1994 plegà de tots els càrrecs per dedicar-se a la literatura Després de publicar diverses obres, el salt a la notorietat literària li arribà amb la novella Tous les matins du monde 1991, a la qual seguí Vie secrète 1998 i altres títols, el darrer dels quals, Les Ombres errantes 2002, fou guardonat…

Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger…

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…