Resultats de la cerca

Aquesta nova actitud antigènica apareix en els teixits modificats per una infecció, una intoxicació, una neoplàsia, etc, i provoca la formació d’autoanticossos

Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes,…

El terme aplega un conjunt d’entitats patològiques diferents que presenten uns trets comuns, com és ara que són malalties adquirides, d’etiologia desconeguda, en la patogènia de les quals participen d’una manera diversa factors immunològics, com els complexos immunes i els autoanticossos segurament a causa d’una pèrdua de l’activitat supressora dels limfòcits T, factors infecciosos virals i factors genètics predisposats L’afectació del teixit connectiu, distribuït arreu de l’organisme, confereix a aquestes malalties un abast potencialment sistèmic que determina una colla de…

En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la modificació dels…

La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual cas reben el…

Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…

L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina Els anticossos…

És un procés poc freqüent, de causa desconeguda Clínicament, es manifesta amb signes d’hemorràgia pulmonar i glomerulonefritis greu i progressiva