Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
autoclau
Tecnologia
Recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, proveït generalment d’una tapadora autoclau, que permet d’aconseguir, al seu interior, temperatures elevades de calor humida.
L’autoclau conté aigua que fa possible la calor humida , i la tapadora autoclau permet pressions molt per damunt de l’atmosfèrica i, per tant, eleva el punt d’ebullició de l’aigua fent que hom pugui aconseguir temperatures superiors als 100°C sense que hi hagi ebullició L’autoclau permet d’efectuar esterilitzacions en un temps relativament curt 20 o 30 minuts, d’accelerar certes reaccions químiques i d’efectuar tractaments, en la indústria en general, a pressions elevades, com el lleixivat de les primeres matèries en la fabricació del paper, etc
autoclau
Tecnologia
Dit dels sistemes de tanca de recipients sotmesos a pressió interna en els quals la mateixa pressió prem la junta i l’hermetitza.
autoclau rotativa
Tecnologia
Autoclau en la qual la cistella que conté el material a esterilitzar gira entre 6 i 12 rpm, moguda per un motor extern.
L’agitació provoca un escalfament més ràpid a l’interior dels envasos i, per tant, una esterilització més ràpida, qüestió fonamental en productes alimentaris, a fi d’evitar al màxim la desnaturalització de proteïnes, la pèrdua d’aromes i la caramellització de sucres
autoclau hidroestàtica contínua
Tecnologia
Autoclau en la qual el material que cal esterilitzar pot entrar i sortir contínuament sense cap dispositiu de tanca metàl·lica.
Porta unes columnes d’aigua que serveixen de tanca hidroestàtica i que alhora preescalfen i refreden el material la temperatura d’esterilització es troba relacionada amb l’altura de la columna d’aigua En principi és l’autoclau contínua més senzilla, de més capacitat pel mateix espai i més adaptable a la forma del recipient a esterilitzar Igualment pel seu diseny en els sectors d’escalfament i de refredament actua com autoclau de contrapressió i serveix per a esterilitzar envasos de vidre
autoclau de contrapressió
Tecnologia
Autoclau caracteritzada pel fet que en el seu funcionament existeix una contrapressió, feta amb aire comprimit des de l’exterior, que manté automàticament constant la pressió total en totes les etapes (escalfament, esterilització i refredament) i la fa independent de la temperatura.
Aquesta contrapressió ha de mantenir l’autoclau unes 0,2 atm per damunt de la pressió corresponent a la temperatura màxima La seva utilització fonamental és per a esterilitzar aliments continguts en envasos de vidre, en els quals un canvi de pressió pot fer saltar les tapes o trencar els envasos
autoclau rotativa contínua
Tecnologia
Autoclau rotativa en la qual els materials a esterilitzar, de mesures exactament tipificades, entren i surten contínuament salvant la diferència de pressió mijançant comportes mecàniques.
La velocitat de circulació dels materials és donada per les condicions d’esterilització necessàries, fixada a una temperatura Generalment es forma un equip amb dos grups més un per a reescalfar i un altre per a refredar La seguretat d’esterilització i la qualitat obtinguda són molt més elevades que no pas en les autoclaus intermitents
tyndal·lització
Tipus d’esterilització fraccionada intermitent.
És realitzada per escalfament discontinu fins a la temperatura del vapor fluent, normalment en un autoclau que no es tanca Té l’avantatge, sobre l’esterilització estàndard en autoclau tancat a 120 ºC i una atmosfera de sobrepressió, que no és superada la temperatura de 100 ºC això evita que moltes molècules orgàniques s’alterin Deu el seu nom al físic britànic JTyndall, que demostrà la presència de microorganismes i les seves espores en l’aire ambient i desenvolupà aquest mètode d’esterilització, el qual elimina també les formes esporulades
àcid oxàlic
Química
El més simple dels àcids dicarboxílics.
És un sòlid cristallí, metzinós, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 187°C Hom l’obté industrialment en forma de sal sòdica, per escalfament a 400°C en autoclau del formiat sòdic És emprat en tintoreria, blanqueig de la palla, fabricació de tinta i com a additiu alimentari
enformament
Indústria tèxtil
Indumentària
En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàl·liques, on són sotmeses a un tractament tèrmic.
Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles
reducció de Wolff-Kishner
Química
Procediment per a la reducció en medi bàsic de grups carbonil d’aldehid o cetona a grups metilè, descobert independentment per Kishner, l’any 1911, i per Wolff, l’any 1912.
Consisteix en la conversió del compost carbonílic en la seva hidrazona amb posterior escalfament d’aquesta en autoclau en presència d’etòxid sòdic i etanol N'existeix una varietat, introduïda per HMinton l’any 1946, que permet la realització d’aquest procés a gran escala, a pressió atmosfèrica, mitjançant la formació in situ de la hidrazona i la posterior descomposició d’aquesta a 200°C