Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics
Entitat creada el 1989 pels ens públics de ràdio i televisió dependents de governs de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Té com a objectiu unificar les activitats econòmiques per a rendibilitzar les inversions en el mercat audiovisual i potenciar la creació de nous productes optimitzant les despeses En formen part la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió , Euskal Irrati Telebista , Televisió de València , Radiotelevisión de Andalucía i Televisión de Galicia D’entre les accions conjuntes dutes a terme, destaquen l’adquisició de drets d’antena de pellícules i sèries a grans productores nord-americanes i distribuïdors estatals i la gestió conjunta dels drets de transmissió dels partits de les lligues de futbol…
Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea
Dret internacional
Òrgan acreditat per l’Estat espanyol, amb caràcter representatiu i de gestió, responsable d’assegurar la presència d’Espanya en les institucions i els organismes dependents de la Unió Europea.
La seva única competència és relacionar-se amb les oficines de les comunitats autònomes a Brusselles i canalitzar la informació cap a les comunitats autònomes, amb independència de la informació que correspongui donar a les conferències sectorials
esforç fiscal
Dret
Volum de recaptació generat pel total d’impostos pagats per una comunitat.
En el règim de finançament de la Generalitat de Catalunya previst a l’Estatut d’Autonomia del 2006, l’esforç fiscal de Catalunya és una variable en l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, ja que la garantia perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients —a fi que els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’estat— està condicionat al fet que aquests governs autonòmics portin a terme un esforç fiscal també…
ordenament jurídic
Dret
Conjunt de normes jurídiques d’un estat.
En els estats descentralitzats políticament federals, regionals, autonòmics coexisteixen diferents ordenaments de cadascun dels centres de producció normativa ordenament estatal, ordenament autonòmic, etc
legislatura
Dret
Període de vigència d’un col·legi parlamentari, que va de l’elecció dels membres d’una cambra fins a l’expiració natural o anticipada del mandat parlamentari.
A l’Estat espanyol, tant en les Corts Generals com en els parlaments autonòmics el període natural de les legislatures és de quatre anys
immunitat parlamentària
Política
Dret
Dret constitucional
Prerrogativa dels membres d’una cambra legislativa segons la qual no poden ésser detinguts (si no és en acte de delicte flagrant) ni inculpats ni processats sense una autorització prèvia (concessió del suplicatori) de la cambra respectiva.
La seva finalitat principal és protegir la llibertat dels representants elegits d'expressar les seves opinions polítiques a les cambres A l’Estat espanyol, els membres dels parlaments autonòmics gaudeixen de forma molt limitada d’aquesta prerrogativa
aforament
Dret
Dret penal
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres…
Josep Maria Vilaseca i Marcet
Dret
Advocat, jurista, empresari i mecenes.
Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986