Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
sanció
Dret administratiu
Acte pel qual l’autoritat competent (el sobirà d’un país, el president d’una república, etc) ratifica (ratificació) i fa vàlida una disposició legal.
A l’Estat espanyol, és omès aquest requisit formal en les lleis autonòmiques
Enric Morera i Català
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, començà la seva activitat política al partit nacionalista Unitat del Poble Valencià UPV, i esdevingué secretari general de les joventuts d’aquesta formació El 1989 entrà a treballar a la comissió jurídica del Parlament Europeu , com a agent temporal, càrrec que abandonà el 1994 Coordinador de diverses campanyes municipals i autonòmiques de la UPV i posteriorment del Bloc Nacionalista Valencià BNV, esdevingué secretari d’organització d’aquesta formació nacionalista Fou candidat a les eleccions europees del 1999 en coalició amb CiU , i…
Fons de Compensació Interterritorial
Economia
Instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides.
És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al País Valencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances, però, i…
Coalición Canaria
Política
Coalició de partits regionalistes canaris, fundada el 1993.
Resultat de l’aliança al voltant de la Agrupación de Independientes de Canarias, el 1995, el 1999 i el 2003 fou la força més votada en les eleccions autonòmiques de Canàries 21, 24 i 23 escons, on durant aquestes legislatures governà en coalició amb el Partido Popular i amb Manuel Hermoso fins el 1999, Roman Rodríguez fins el 2003 i Adán Martín fins el 2007 com a presidents de la comunitat autònoma, tots ells de CC Posteriorment, en les eleccions autonòmiques celebrades el maig del 2007 el Partido Socialista Obrero Español fou la primera força en nombre de vots i escons, però CC, en segon…
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou reelegit després…
cinquè centenari de Tirant lo Blanc
Conjunt d’actes i celebracions duts a terme el 1990 per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc.
Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El conjunt de les…
Red Técnica Española de Televisión
Operador de telefonia bàsica, propietari de la xarxa espanyola més important de transport i difusió del senyal televisiu.
Constituïda el 1898, transporta i difon els senyals de TVE, d’Antena 3, de Tele 5, Canal Plus i de diverses televisions autonòmiques, tret de Televisió de Catalunya i d’Euskal Telebista Al 1998 gestionà una xarxa telefònica interprovincial i internacional i, al costat de Telefónica, es va consolidar com el primer proveïdor d’internet a l’Estat espanyol L’any 2000, arran de la constitució del Grup Auna, desaparegué com a marca i passà a denominar-se Auna L’any 2002, en escindir-se la part de xarxa de transport i radiodifusió de ràdio i televisió, es creà Retevisión Audiovisual SA, i el 2003…
Joan Lerma i Blasco
Joan Lerma i Blasco
Política
Polític valencià.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou derrotat pel PP en…
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina