Llicenciat en dret per la Universitat de València, començà la seva activitat política al partit nacionalista Unitat del Poble Valencià (UPV), i esdevingué secretari general de les joventuts d’aquesta formació. El 1989 entrà a treballar a la comissió jurídica del Parlament Europeu, com a agent temporal, càrrec que abandonà el 1994. Coordinador de diverses campanyes municipals i autonòmiques de la UPV i posteriorment del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), esdevingué secretari d’organització d’aquesta formació nacionalista.
Fou candidat a les eleccions europees del 1999 en coalició amb CiU, i esdevingué eurodiputat quan el convergent Carles Gasòliba abandonà aquest càrrec per presentar-se de senador a les eleccions generals del 2004. Després dels mals resultats del BNV en les eleccions autonòmiques del 2003, un congrés extraordinari del partit el nomenà secretari general a l’octubre d’aquell any, i rellevà en el càrrec Pere Mayor. Fou reelegit en el congrés del 2009. Dins la coalició Compromís pel País Valencià fou elegit diputat a les Corts Valencianes l’any 2007, i novament el 2011, aquest cop com a cap de llista, i n’exercí de síndic al llarg de la legislatura. Després de les eleccions del maig del 2015 fou elegit president de les Corts Valencianes, càrrec per al qual tornà a ésser elegit el 16 de maig de 2019, després de les eleccions de l’abril.