Resultats de la cerca

Forma part de la conurbació del Gran Buenos Aires És un dels centres industrials més importants del país metallúrgic, químic, alimentari, de refineries de petroli, tèxtil, d’indústries derivades de la fusta, i també és centre comercial i port d’exportació El nom li fou donat pel president Nicolás Avellaneda, el 1904, en substitució del de Barracas al Sud

Rebé la influència del Romanticisme francès Hugo i Lamartine i palesa en les seves Poesías 1841 i 1850 un temperament malenconiós També escriví obres teatrals que li donaren molta fama Alfonso Munio , 1844 Baltasar , 1848 i una interessant novella de tema cubà Sab, 1841

Alguns crítics l’han suposat aragonès, i possiblement dominicà però res no ha estat demostrat El llibre continua el de Cervantes, però, en prescindir de la imatge de Dulcinea, despulla Don Quixot de tota motivació i el converteix en un ésser capriciós i arbitrari

Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb collaboracions a la premsa de la seva ciutat Crònica de Mataró , Capgròs , i El Tot , a la televisió local, i amb el conreu de la poesia De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva Com a poeta publicà   Sonetina 1952, Mot perplex 1964, Francesca 1967, En el sentit del viure 1973, Segon llibre d’amor a Francesca 1974, Dues vides, un amor 1997 i figura en diverses antologies poètiques, com Poemes…

Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas

Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc