Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Avilés

Vista d’Avilés des de la riba dreta de la ria
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situada al fons de la ria d’Avilés, vora la Cantàbrica.
Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre els anys…
avilès | avilesa
Pedro Menéndez de Avilés
Història
Mariner castellà.
El 1565 fou designat adelantado i governador de la Florida Hi fundà el fort de San Agustín i posà fi als intents francesos d’establir-s’hi Governador de Cuba 1567, pogué fer anar endavant els seus projectes de fortificar tota la costa de la Florida fundació dels forts de Santa Elena, Tampa, etc El 1574 fou nomenat capità general de la flota, per tal d’organitzar l’Armada Invencible, però morí mentre duia a terme aquesta tasca
José de Avilés e Iturbide
Heràldica
Història
Militar
Militar i heraldista castellà.
Marquès d’Avilés Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya És autor d’un tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón 1725
Gabriel de Avilés y del Fierro
Història
Militar i funcionari a les Índies.
Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru …
Juan Carreño de Miranda
Juan Carreño de Miranda Sant Antoni de Pàdua
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola barroca madrilenya.
En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de Munic, El…
Alquife
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Granada, al peu septentrional de Sierra Nevada.
Mines de ferro d’excellent qualitat, explotades per una societat espanyola des del 1953 i una altra de francesa el mineral és embarcat pel port d’Almeria cap a Avilés
Empresa Nacional del Aluminio
Economia
metal·lúrgia
Empresa metal·lúrgica creada per l’INI el 1943 per a la producció d’alumini.
El 1949 inaugurà la fàbrica de Valladolid i el 1959 la d’Avilés Astúries El 1969 es fusionà amb Alcam Aluminium Ibérica i el seu capital es distribuí entre l’INI i la canadenca Alcan
Ponferrada

El castell templer (segle XIII), de Ponferrada
© Lancastermerrin88
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a El Bierzo i drenat pel Sil.
Indústria metallúrgica i química Fira ramadera Centrals tèrmiques Gran nus de comunicacions, canalitza el tràfic de mineral de ferro cap a Bilbao i Avilés, i el de la conca carbonífera d’El Bierzo A més del castellà, hi és parlat el gallec
Empresa Nacional Siderúrgica
metal·lúrgia
Economia
Primera empresa siderometal·lúrgica de l’Estat espanyol.
Creada el 1950 per l’INI, disposa d’una planta integral a Avilés El 1973 es fusionà amb UNINSA, també de l’INI Afectada per pèrdues creixents des del 1975 es veié obligada a efectuar diversos plans de reestructuració amb el tancament d’algunes installacions La Felguera, Mieres, Moreda, reduccions de personal, ampliacions de capital, etc El 1985 tancà els Alts Forns del Mediterrani En privatitzar-se el sector 1997, passà a formar part del grup siderúrgic Aceralia , creat el mateix any