Resultats de la cerca

Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…

Els comentaris breus que acompanyen aquestes imatges fan veure la relació entre elles, sobretot en el sentit que les de l’Antic Testament són prefiguració de les del Nou Els més antics manuscrits conservats són de cap al 1300 Hom en publicà nombroses edicions xilogràfiques a Holanda, Alemanya i Itàlia i la més antiga de les holandeses coneguda és datada de vers el 1430 Hom en coneix també tres edicions tipogràfiques de Bamberg, fetes per Albrecht Pfister, datables entre el 1461 i el 1464

Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna Actualment es conserva a la Bibliothèque Nationale de París

Ultra el text bíblic amb la massora, conté diversos tractats cronològics, massorètics i gramaticals, el més llarg dels quals és un diccionari on, per illustrar el significat de molts mots hebreus, hom dóna, en lletres hebrees, la traducció al català L’acabà de copiar i d’illuminar, per a ús propi, el 1382 l’havia començada el 1366, Eliša ben Abraham ben Benvenist ben Eliša, l’anomenat Cresques, que potser és el conegut cartògraf mallorquí Cresques Abraham El nom de la Bíblia prové de la família dels darrers posseïdors

Presenta de forma parallela els texts originals i el de la Vulgata dels diversos llibres Fou promoguda i finançada pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros i encarregada a la Universitat d’Alcalá, amb la collaboració de conversos i d’especialistes estrangers Els treballs foren iniciats l’any 1502, l’obra s’estampà entre el 1514 i el 1517 amb tipus d’impremta fosos expressament, però només pogué difondre's després que Lleó X n'atorgà l’autorització l’any 1520 Consta de 6 volums i hom n'estampà només 600 exemplars D’acord amb els diversos llibres, el text llatí anava acompanyat del grec, de l…

És del començ del segle XI, segurament dels primers anys de l’abadiat d’Oliba El format és de gran infoli A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena d’enciclopèdia de la Sagrada Escriptura El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més illustrades de l’edat mitjana Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Hom l’anomena règia perquè en un breu de Gregori XIII és qualificada d' opus vere regium Basada en la Complutense, hi introduí nombroses correccions i disposà d’un nou targum de tot l’Antic Testament i de la versió siríaca del Nou Publicada entre el 1569 i el 1573, consta de 8 volums i hom n'estampà poc més de 1 000 exemplars