Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
meglenític
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romanès, anomenat també meglenoromanès, parlat pels meglenites, a la regió de Macedònia, al NW de Tessalònica.
Té força influències eslaves, sobretot búlgares
Esteve V d’Hongria
Història
Rei d’Hongria, Croàcia, Eslavònia i Dalmàcia (1270-72) i duc d’Estíria (1254-60).
Fill de Bela IV i de Maria Làscaris, fou associat al tron el 1245, i es casà amb Elisabet, hereva del kan de Cumània Rebé del seu pare Transsilvània i les províncies orientals d’Hongria 1262, i ocupà diverses ciutats búlgares del Danubi 1263-66 Morí durant la campanya contra els serbis
Simeó I de Bulgària
Història
Tsar dels búlgars (893-927).
Fill tercer del príncep Borís I, succeí el seu germà el príncep Vladimir I, destituït pel pare pel fet d’haver-se inclinat cap al paganisme, i prengué el títol de tsar Admirador de la cultura grega, que havia conegut a Constantinoble, regnà en un país de gran prosperitat comercial, contra la qual atemptaren uns edictes de l’emperador Lleó VI Les reclamacions búlgares no foren escoltades i esclatà la guerra Simeó obtingué la victòria Els hongaresos, aliats dels grecs, entraren pel nord i derrotaren els búlgars Després d’un període de pau, en el qual floriren les arts i les lletres…
Abū Ḥāmid al-Andalusī
Geografia
Geògraf granadí que viatjà pels països islàmics, per les terres búlgares i per Rússia.
És autor d’una cosmografia, Tuḥfat al-albāb wa muhbat al-arǧāb ‘Regal dels esperits i elecció de meravelles’, ~ 1162, i d’una miscellània dels seus viatges
Bulgària

Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…