Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Parc dels Búnquers de Martinet

Búnquer rehabilitat que forma part del Parc dels Búnquers de Martinet
© Parc dels Búnquers de Martinet
Museologia
Espai de memòria impulsat a instàncies de l’ajuntament de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Obert al públic l’any 2007, museïtza les restes de la línia de defensa que en la dècada de 1940 l’exèrcit franquista va construir als Pirineus Proposa al visitant un recorregut per búnquers rehabilitats, partint d’un centre de visitants on mitjançant recursos audiovisuals i escenogràfics es contextualitza el moment històric de la construcció de les estructures defensives Està vinculat a la xarxa d’espais de memòria que promou el Memorial Democràtic
la Posa

Vista del santuari de la Posa
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari (Mare de Déu de la Posa) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’E de la vila d’Isona, prop de Llordà.
Situat a 1061 m, és d’origen romànic i força modificat L’altar és una antiga ara pagana amb inscripcions al déu Mercuri Per Sant Sebastià s’hi celebra un aplec Prop de l’ermita hi ha el jaciment d’icnites de la Posa i un conjunt d’estructures militars búnquers, trinxeres, fortificacions, etc testimonis del front republicà durant la Guerra Civil, entre la primavera del 1938 i el començament del 1939, al Pallars Jussà
bomba penetradora
Militar
Bomba dissenyada especialment per a ésser dirigida contra blancs reforçats, com ara carros blindats, o al subsol.
Posseeixen entre el 25% i el 30% del seu pes en capacitat explosiva, però, tot i això, la punta és dissenyada per a penetrar objectius durs, com ara búnquers o soterranis, abans que la càrrega explosiva detoni Aquesta penetració s’aconsegueix moltes vegades gràcies a la utilització d’urani empobrit en el recobriment de l’artefacte En alguns casos, com en les bombes llançades pels EUA sobre l’Afganistan, han assolit una penetració d’entre 25 i 30 metres abans de l’explosió
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
Paul Virilio
Arquitectura
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Estudià a l’École des Métiers d’Art i collaborà amb Henri Matisse en la realització de vitralls per a esglésies de París Després de ser mobilitzat a la guerra d’Algèria, estudià filosofia a la Sorbona amb Vladimir Jankélévitch i Maurice Merleau-Ponty, i hi cursà també estudis d’arquitectura Exercí la docència a l’École Spéciale d’Architecture de París 1969-98, on ocupà també càrrecs directius, i collaborà en projectes arquitectònics i urbanístics Juntament amb l’arquitecte Claude Parent fundà el grup Architecture Nouvelle 1963, proponent d’una “arquitectura o funció obliqua” basada en el…
Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Interior de Casa Gassia d’Esterri d’Àneu
© Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Xavier Goñi
Museu
Institució museística oberta al públic el 1994 a la vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
Es proposa conèixer millor la realitat natural i cultural del territori i les transformacions que s’han anat succeint a les darreres dècades a la vall d’Àneu, i ofereix una informació completa sobre el passat i el present de la zona, alhora que afavoreix la reflexió sobre les possibilitats de futur Com a ecomuseu, no es reclou en un edifici, sinó que s’estructura a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de la vall d’Àneu Des de la seu principal, situada a Casa Gassia, a Esterri d’Àneu, es proposen activitats i visites Altres centres són la serradora hidràulica d’Alós d’Isil, que…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les…