Resultats de la cerca

Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons…

Situació i presentació És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva NE i E, l’Aleixar NW, Castellvell del Camp W i SW i Reus S La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons l’altitud inferior és de 140 m Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra La riera d’Almoster separa el terme amb…

Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de París 1933-34 En…

Actualment solen ésser substituïts per prolongacions de les bigues, o per balcons fets de formigó armat

Autòctona del SE d’Austràlia, és molt cultivada com a planta d’interior i als balcons i patis ombrívols de les zones litorals càlides

És autòcton de Mèxic, on té l’estatus d’espècie protegida Molt ornamental, és freqüent en terrasses i balcons assolellats Als jardins de Costa i Llobera, a Barcelona, i als del Huerto del Cura, a Elx, n'hi ha exemplars de més de 0,5 m de diàmetre També és conegut amb el nom de coixí de sogra

Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s’installà a París, on fundà amb altres La Terre Latine després tornà a Perpinyà Publicà Les balcons sur la mer 1901, Les fleurs de l’arbre de science 1913 i Le miel sauvage 1926, obres de caràcter parnassià i panteista Collaborà a La Clavellina , Le Coq Catalan , La Tramontane i L’Éveil Catalan

L'edifici actual, declarat bé cultural d’interès nacional, es correspon a una casa forta del segle XVI, de planta rectangular amb torrellons a la part superior dels quatre angles de tancament, els quals presenten una coberta de rajola vidrada verda i blanca Té nombroses obertures de mides diverses, totes amb llinda, a les quatre façanes La porta d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat Per sobre d'aquest s'obren tres balcons amb llindes motllurades i baix relleus En aquesta façana destaca també un escut