Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Union de Banques Suisses
Economia
Institució financera sorgida l’any 1912 de la fusió del Bank in Winterthur (fundat el 1862) i el Toggenburger (fundat el 1863).
La seva política d’absorcions l’ha convertida en la primera institució bancària suïssa El 1997 es fusionà amb la Swiss Bank Corporation en la Banque Unie de Suisse, que esdevingué la segona entitat bancària del món amb uns actius d’uns 1 161 700 milions de dòlars
Institut Monetari Europeu
Economia
Organisme de la Comunitat Europea que actuà en l’àmbit monetari a la segona fase (1994-1997 o 1999) de la unió econòmica i monetària europea.
Els seus objectius foren reforçar la cooperació de les banques centrals i coordinar les polítiques monetàries dels estats membres supervisar el funcionament del sistema monetari europeu, assumir les funcions del Fons Europeu de Cooperació Monetària el qual desaparegué i facilitar l’ús i el desenvolupament de l’ ecu L’òrgan de govern era format pels governadors dels bancs centrals Fou substituït pel Banc Central Europeu
Deutsche Bundesbank
Economia
Banc central d’Alemanya, constituït el 1957 i amb seu a Frankfurt.
Té l’origen en el sistema dual de bancs centrals establert després de la Segona Guerra Mundial 1948 pels aliats occidentals a la República Federal d’Alemanya, que substituïa el Reichsbank dissolt el 1961 i que constava de dues branques els bancs centrals dels Länder , i el Bank deutscher Länder, que coordinava els anteriors a través del Consell del Banc Central i emetia moneda i era, a més, independent del Govern L’any 1951 deixà d’estar controlat pels aliats A partir d’aquesta estructura dual que integrà fou creat per llei l’any 1957, i exercí les funcions de banc central Amb la…
Bank of International Settlements
Entitat bancària internacional de cooperació monetària i bancària.
Tingué l’origen l’any 1929 en el pla Young i fou fundat el 1930 La depressió mundial dels anys trenta i també la moratòria del pagament de les reparacions de guerra alemanyes des del 1931 dificultaren les operacions Des d’aleshores s’orientà vers la cooperació monetària entre els bancs centrals i les autoritats monetàries dels estats membres Després del 1945, i amb el naixement d’altres organitzacions internacionals de cooperació econòmica, les operacions del BPI han evolucionat d’acord amb les noves necessitats Actua com un banc, amb certes limitacions, bé que, normalment, relacionant-se amb…
Banco de España

Façana principal de la seu del Banco de España a Madrid
© Banco de España
Organisme financer oficial i banc central de l’Estat espanyol, amb seu a Madrid.
La seu és a Madrid Fins el 1782 hom no aconseguí la fundació d’un banc oficial, el Banco de San Carlos, decretada per Carles III La inflació produïda per les guerres del 1793 al 1814 dugué la institució gairebé a la fallida El 1829 fou substituït pel Banco Español de San Fernando, que acabà en una situació semblant a la del seu antecessor La fusió amb el Banco de Isabel II fundat l’any 1844 per José de Salamanca originà el Nuevo Banco Español de San Fernando, en el qual l’estat incrementà el control atorgant-se el nomenament del governador i de dos sotsgovernadors, i li concedí el privilegi…
Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents
Funicular de la Santa Cova, a Montserrat (1929), construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents
© Fototeca.cat
Companyia fundada a Barcelona el 1882 per tal de construir i explotar la concessió del ferrocarril de cremallera de Monistrol de Montserrat a Montserrat obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses).
Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905 Construí també els funiculars de Sant Joan 1918 i de la Santa Cova 1929, a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al Santuari de Núria, als Pirineus 1931 El 1957 clausurà el ferrocarril de cremallera de Montserrat El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina El 1985 els accionistes acordaren la integració dins l’empresa pública Ferrocarrils de la…
Siena
La catedral de Siena (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es féu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…