Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tren de barques
Conjunt de barques (o de barcasses) enganxades amb cordes o amb cadenes per a conduir coses per un riu o bé per a formar un pont.
barcassa
Transports
Embarcació de dimensions variables, sense orla ni vela i molt sovint sense motor, que és emprada per a la càrrega o descàrrega de vaixells fondejats, per al transport en alta mar de certes mercaderies, per a serveis portuaris, o per al transport fluvial de mercaderies.
Les barcasses sense motor són remolcades o impellides per una embarcació remolcadora o empenyedora, respectivament Les barcasses oceàniques , d’un arqueig comprès entre les 5 000 i les 3 0000 tones, són dedicades al transport en alta mar de mercaderies de poc valor fusta, gas, etc Les barcasses petrolieres són emprades per al transport de plataformes petrolieres fins al lloc de perforació, o per a assistir els treballs de muntatge de les installacions Les barcasses embarcables , de dimensions i arqueigs inferiors, són transportades a l’…
dic
Transports
Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc, l’obra viva del buc.
Hi ha certes operacions de reparació i manteniment que hom pot efectuar solament deixant al descobert i amb fàcil accés totes les parts del buc, les quals antigament eren fetes a flor d’aigua inclinant el vaixell lateralment mitjançant barcasses, o bé en terra, amb el vaixell sobre un escar
transbordador
Vaixell transbordador
© Lluís Prats
Transports
Vaixell gran i pla destinat al transport de passatgers, mercaderies, automòbils, etc, i àdhuc de trens, entre les dues vores d’un estret o d’un freu, o d’un canal o d’un riu.
Les característiques dels transbordadors que han de navegar per un estret o per un freu i les dels que ho han de fer per un riu o per un canal són ben diferents, de tal manera que mentre que els primers tenen aspecte de vaixell, els segons s’assemblen més aviat a barcasses
càrrega
Tecnologia
Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o element de transport.
Les càrregues són classificades segons llur presentació en càrregues en orri i càrregues unitàries Les càrregues en orri són mercaderies que per la seva naturalesa no cal embalar petroli, gasos liquats, carbó, minerals, grans, etc sinó que hom les carrega directament a les cisternes, sitges o dipòsits dels vaixells, vagons de ferrocarril o camions, bé sigui per bombament líquids o mitjançant transportadors especials per a productes pulverulents cintes, transport per aire a pressió, etc Les càrregues unitàries són un conjunt de diverses peces o elements units bales, fardells apilats paleta,…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
Borriana
Vista aèria de la ciutat de Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…
la Ribera d’Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…