Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
barrella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.
Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes…
barrella
Producte de la incineració de la planta anomenada barrella
, sosa.
barrella
Canya o llistonet que hom posa a les gàbies dels ocells per a servir-los de joc.
barrella terrera
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, amb nombroses tiges de 30 a 60 cm, ajagudes o ascendents, vermelloses, i amb fulles cilíndriques, petites; viu en llocs àrids o salabrosos de tendència estèpica, a la regió mediterrània i a l’Europa central i oriental.
barrella punxosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 10 a 60 cm d’alçària, molt ramificada des de la base, amb fulles suculentes i punxants i flors en espigues compactes.
Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc
barrella d’Alacant
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tiges ramificades des de terra, generalment ajagudes, i fulles cilíndriques i carnoses, que es fa en sòls salats i calcaris, secs, del nord d’Àfrica i de València i Múrcia, on també ha estat conreada.
els Arcs
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Fraga (Baix Cinca), situat a l’esquerra de l’Ebre, a 24 km de la ciutat, poc abans de la desembocadura del barranc de la vall Querna, per on passava l’antiga carretera que unia els camps de barrella d’Atxon, al límit amb els Monegres, amb l’embarcador dels Arcs.
L’abandonament del conreu de la barrella i la desaparició de la navegació fluvial han provocat el despoblament d’aquesta zona El 1950 tenia encara 23 h
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord Chenopodium bonus-…
l’Atxon
Despoblat
Despoblat del municipi de Fraga (Baix Cinca) situat a l’extrem occidental del terme, als vessants ponentins de la vall Qüerna.
El poblament estigué vinculat al conreu de la barrella