Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Betxí
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al peu dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
La part muntanyosa, al sud i a l’oest, és accidentada pels turons d’Espatera, Sant Antoni i Solaig serra de Betxí És drenat pel Riu Sec de Betxí o de Sonella El regadiu unes 1 000 ha, que ha anat guanyant terreny al secà, ocupa prop del 50% del terme i produeix principalment taronges El secà unes 800 ha produeix garrofes i ametlles El règim d’explotació de la terra és directe Hi ha una petita indústria tradicional de terrissaires ceràmica de Betxí , melada i negra La vila 5 403 h agl 2006, betxinencs 105 m alt, situada a la falda dels primers turons…
Sonella
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi d’Onda (Plana Baixa), a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al N del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo).
A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau
vall d’Artana
Vall de la serra d’Espadà, a la Plana Baixa.
El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional la serra d’Alcúdia, el límit septentrional És drenada per la rambla d’Artana , que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis
Roís de Liori
Llinatge noble del Regne de València, on s’establí, procedent d’Aragó, arran de la conquesta, amb Hurtado de Liori (mort vers el 1281) i el seu fill Rodrigo de Liori(mort vers el 1292), que reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.
Rodrigo fou pare de Gil I Roís de Liori mort vers el 1346, gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil II Roís de Liori mort vers el 1414, governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç I Roís de Liori i Fernández de Heredia mort vers el 1420, que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç II Roís de Liori i de Centelles mort vers el 1458, baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur mort vers el 1495 Aquest, en un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual…
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…
calvari
Cristianisme
Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió i situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, sovint prop d’una població, on els cristians van, especialment en temps de quaresma o de setmana santa, a fer el Via Crucis o a recordar la Passió.
Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-…
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i…
Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a …
la Plana Baixa
Comarca del País Valencià, la més meridional de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…
Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Ramon de Vilanova i Maria Lladró de Vidaure i net de Vidal de Vilanova Educat a la cort, fou conseller, camarlenc i algutzir de Pere III de Catalunya-Aragó, i actuà com a missatger entre el seu avi, malalt, i el rei durant les qüestions de la Unió valenciana 1347 Prengué part en la batalla de Mislata 1348 Anà en ajut d’Alfons XI de Castella al setge de Gibraltar 1349, però, descontent, en tornà Alfons es queixà d’ell i Pere III el feu empresonar, sense greus conseqüències Anà amb el rei a Sardenya 1354-55 Durant la guerra de Castella aconseguí de trencar el bloqueig castellà de…