Resultats de la cerca

El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…

Les parts superiors del cos són grises el cap i el coll, blancs, amb una ampla banda que va des de l’ull fins a un gran plomall negre El bec, gran, és groguenc i ensiforme, i és utilitzat com a òrgan de defensa de l’animal, que el llança com un dardell contra l’enemic, i com a òrgan d’atac per agafar les preses peixos, granotes, cucs, etc Viu als prats inundats, als rius, als llacs i a les costes roman dret, immòbil, llargues estones dins l’aigua o molt a prop o dalt d’un arbre, amb el coll dret o enfonsat entre les espatlles El seu vol és potent, amb un batre d’ales lent i profund S'estén…

La bicromia no és més que un bitò confeccionat amb separació cromàtica a partir d’un original de color

Dedicat a les arts escèniques, se celebra a les ciutats de Girona i Salt, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre Creat l’any 1992, inicialment amb el nom de Festival Temporada Alta, per Bitò Produccions, el seu creixement ha estat constant Amb els anys, ha esdevingut una referència cultural important a Catalunya, ja que actua com a porta d’entrada del millor teatre internacional del moment, a més de complementar la programació amb una fórmula que garanteix la presència de les produccions catalanes més destacades a cada temporada i també la dels nous talents La programació, àmplia i…

Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’Art per la…

Quan el caparrell és molt gruixut i la seva única finalitat és la de salvament, s’anomena cap de Sant Pere i era antigament propietat comunal