Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
floret
Esport
Una de les tres armes amb què hom practica l’esgrima.
Consisteix en una mena d’espasa de fulla de secció quadrada, molt flexible, de 90 cm de llargada, amb la punta acabada en una boleta, generalment proveïda d’un sensor elèctric, i d’un pes màxim de 500 g
salpasser
Salpasser
Cristianisme
Objecte que serveix per a aspergir amb aigua beneita.
Consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita La denominació d’hisop respon al fet que primitivament era un simple manoll de branquetes d’hisop
creu d’avellanes
Creu d’avellanes
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu formada per quatre avellanes heràldiques, cadascuna unida per la base a una boleta.
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El…
paó
Heràldica
Figura que representa un paó de perfil amb la cresta de tres pèls o brins acabats amb una boleta.
Quan fa el ventall o obre la cua és representat de cara amb el cap girat de perfil
perla
Indumentària
Boleta de cera, fusta, metall, plàstic o altre material, foradada pel centre a fi de poder cosir-la sobre una tela.
Pot tenir diferents formes
xiclet
Alimentació
Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.
La base masticatòria és constituïda per gomes i resines, naturals o sintètiques, bàlsams, greixos o ceres
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties
ballaruga
Jocs
Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc i un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.
tub de Newton
Física
Tub de vidre del qual hom ha extret l’aire, que conté cossos de diferent natura, tals com una boleta d’acer, una ploma, un tros de suro, etc, i que serveix per a comprovar que, en absència del fregament de l’aire, el temps de caiguda dels cossos és independent de llur massa, forma i natura.