Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Museu Provincial de Bombers d’Alacant

Aspecte de l’exposició de bombes d’aigua
© MUBOMA
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2011 a la ciutat d’Alcoi (Alcoià), depenent del Consorci Provincial de Bombers.
Situat a l’antiga fàbrica tèxtil anomenada La Cotonera, un bon exemple de l'arquitectura industrial a la ciutat, construïda el 1855 i que fou rehabilitada per a l'ús actual després de l'incendi que la destruí totalment el 1985, a excepció dels paraments exteriors i la xemeneia Té una superfície de 4000 m 2 d'exposició i conté una collecció molt completa, des dels primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció fins a tota mena d’objectes, estris i equips, i indumentària en definitiva, recull la història d’aquest servei ciutadà a la mateixa ciutat d'Alcoi en funcionament des del 1862 i…
bomber | bombera

Cotxe antic de Bombers de Barcelona
© Lluís Prats
Oficis manuals
Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis.
Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers,…
incendi

Bombers entrenant-se en l’extinció d’incendis
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Foc violent, no controlat i d’efectes destructius, que es propaga en cases, boscs, etc.
El cos de bombers és la formació reglamentària, civil o militar, organitzada per a l’ extinció d’incendis i la corresponent salvaguarda de persones, animals i bens Els incendis es produeixen als boscs de totes les regions amb estius secs, particularment a la zona mediterrània, i sovint són devastadors En aquests incendis, el foc es propaga fàcilment si el sotabosc és abundant per a limitar-ne les conseqüències és molt important que el bosc estigui ben conservat i desembarassat de tot allò que pugui contribuir a la propagació del foc Els mitjans d’extinció s’orienten a evitar-ne…
walkie-talkie
Transceptor portàtil.
És emprat pels equips mòbils de la policia, els bombers, les ambulàncies, etc
boca d’incendis

Boca d’incendis
Construcció i obres públiques
Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada a la via pública o a l’entrada d’un immoble i on poden ésser connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.
Poden adoptar la forma d’un piló de ferro, d’una arqueta encastada al sòl o d’un armari encastat a la paret Generalment el seu ús és reservat als serveis de bombers
Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
bombarda
Transports
Vaixell de guerra de desplaçament molt variable, armat amb un o dos morters de gran calibre, la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús
Ignasi Oms i Ponsa
Arquitectura
Arquitecte.
Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis
Prudenci Rabell i Pubill

Prudenci Rabell i Pubill
Industrial.
La seva família anà a residir a l’Havana el 1838 El 1860 Prudenci Rabell creà el seu propi negoci de tabac i el 1880 fundà la fàbrica de tabac i paper de fumar La Legitimidad Fou coronel del cos de bombers de l’Havana President del Casino Español, membre del partit reformista i president de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya durant els períodes 1876-77, 1885-86 i 1893-94 Li fou concedit el títol de marquès de Rabell
Lluís Gallifa i Grenzner
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià arquitectura a Barcelona i es titulà el 1915 Fou arquitecte municipal de la Roca 1916, Argentona 1916, Mataró 1918 i Vilassar de Dalt 1919 És autor, a Mataró, del mercat de la plaça de Cuba, del Velòdrom i de l’antic teatre Bosque després teatre Monumental Féu també diverses obres per a la Caixa d’Estalvis de Mataró i nombrosos xalets a la comarca del Maresme Fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i cap dels bombers d’aquesta ciutat 1917-59
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina