Resultats de la cerca

Les bombones, calculades per a resistir pressions elevades, són generalment d’acer, i llurs orificis de sortida són regulats per vàlvules de seguretat Hom fabrica bombones de diverses cabudes segons els usos domèstics, industrials, esportius les petites bombones emprades en fogonets i fanals per a càmping, les bombones dels submarinistes, etc

Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…

Les bombones, que solen tenir una cabuda de 15 a 25 litres, són de formes més arrodonides que les garrafes i van protegides per palla i tires de ferro, plàstic, etc

El tap, que allotja la vàlvula i el suport de la palanca, és proveït d’un broc, que comunica amb un tub, de vidre o de plàstic, que arriba gairebé al fons del recipient, pel qual surt l’aigua carbònica en accionar la vàlvula, per l’excés de pressió interior respecte a l’atmosfèrica Alguns sifons, de vidre, són omplerts industrialment, mentre que d’altres, generalment d’acer inoxidable, són reomplibles pel consumidor gràcies a unes càrregues d’una sola vegada o a unes bombones de diverses càrregues de gas a pressió La indústria del sifó data del 1560, bé que no assolí un cert èxit…

El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’…

El projecte Solar Impulse de construcció d’una aeronau d’aquest tipus capaç de recórrer distàncies comparables a les dels aparells convencionals fou iniciat el 2004 pels pilots suïssos André Borschberg i Bertrand Piccard, net del físic i oceanògraf Auguste Piccard El 2009 presentà un primer prototip, el Solar Impulse 1, que l’any següent fou el primer giny propulsat per energia solar a volar ininterrompudament una nit sencera, i el 2013 el primer a recórrer sense aturades els Estats Units de costa a costa El primer intent de volta al món amb un avió Solar Impulse Solar Impulse 2 començà al…

La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com…

Les vàlvules per a conduccions , accionades manualment a voluntat, que funcionen segons els mateixos principis que les aixetes, poden ésser vàlvules d’assentament, vàlvules de comporta, vàlvules de papallona o vàlvules de bola Mentre que en les vàlvules d’assentament un obturador cònic es desplaça, en fer girar el seu cargol, en la mateixa direcció del fluid fins a obturar l’orifici que li serveix d’assentament, en les vàlvules de comporta l’òrgan obturador talla la vena fluida transversalment en les vàlvules de papallona l’obturador gira angularment al voltant d’un eix transversal situat a l…