Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
braçal
Història
Militar
En l’armament medieval, cadascuna de les defenses dels braços.
braçal
Peça de l’esfigmomanòmetre que envolta el membre explorat.
braçal
Braç de riu o séquia, ramal de segla.
braçal
Nansa disposada per a passar-hi el braç.
braçal
Indumentària
Tira de tela que cenyeix el braç més amunt del colze i que serveix de distintiu.
Els braçals negres són emprats com a senyal de dol
prova de Rumpel-Leede
Prova de la resistència capil·lar consistent a blocar, amb un lligam o esfigmomanòmetre estabilitzat entre la pressió arterial màxima i mínima, el retorn venós del braç durant deu minuts.
L’aparició a la regió de la flexió del colze de més de sis petèquies indica fragilitat capillar
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
Benàger
Despoblat
Despoblat de l’Horta del Sud, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la séquia de Benàger i Faitanar
, derivada de la séquia de Quart
, però organitzada autònomament.
La séquia de Quart té dos síndics al consell de les séquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, un dels quals per aquest braçal, administrat per una comunitat de regants pròpia Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot
armat | armada
el Palamó
Vila (palamoners; 72 m alt.) del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant.
Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…