Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
brocater | brocatera
Història
Menestral que feia brocats.
Ofici d’origen xinès, al s XIII fou introduït a Palerm i d’allí a la Itàlia continental, d’on s’estengué a França i Anglaterra Generalitzat al s XV l’ús del brocat en el vestir, brocaters genovesos l’introduïren a València, on aviat adquirí importància Uns intents d’introduir-lo a Barcelona entre el 1451 i el 1458 fracassaren
brocater | brocatera
Surat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, prop de la desembocadura del Tāpi.
Port Treballs d’artesania i brocats Visitada a la primeria del s XVI pels portuguesos, el 1612 s’hi establí la primera factoria comercial de la Companyia Anglesa de l’Índia Oriental Perdé la importància que tenia aleshores 800 000 h en convertir-se Bombai en la primera ciutat portuària del país
Zhangzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujian, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la vora del riu Jiulong, molt a prop de la desembocadura, és el centre comercial d’una rica regió agrícola, els productes de la qual són exportats a través del seu port fluvial, intensament relacionat amb Xiamen És, a més, nucli industrial refineries de sucre, manufactura de brocats i vellut i nus de carreteres
Joseph Marie Jacquard
Monument a Joseph Marie Jacquard, a la plaça de La Croix-Rousse, a Lió
© MC
Indústria tèxtil
Inventor francès.
Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública
Kyoto
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del fu homònim, Japó, a l’illa de Honshū.
Situada al S de l’illa, prop del llac de Biwa, a la plana alluvial del Kamo Antic centre de la civilització japonesa, conserva moltes velles tradicions El seu prestigi dóna lloc a un important turisme, del qual viu el 5% de la població Important centre universitari, especialitzat en la investigació atòmica Conserva indústries tradicionals artesanes teixits i estampats de seda, brocats, lacats, porcellanes, joguines, sake , però la indústria moderna és més important i diversificada química alimentària, de maquinària, de material aeronàutic i electrònic i de fabricació de paper…
Francesc Masriera i Manovens
Arts decoratives
Pintura
Pintor i argenter.
Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions allegòriques i anecdòtiques, com L’esclava , presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de París Esdevingué el retratista preferit de les dames de l’alta…
velluter
Història
Menestral seder especialitzat en l’elaboració de velluts, damasquins, brocats, tapisseries, etc.
El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb homes com…
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…
art xinès
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…