Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Cales de Mallorca
Denominació donada als anys seixanta al litoral de Manacor (Mallorca), entre es Domingos Grans i Cala Magraner.
l’Encalladora

El cap de Creus (Alt Empordà) amb les cales Jugadora, Fredosa, Culip i s’Encalladora
© Fototeca.cat
Illa
Illot situat davant el cap de Creus, dins el terme de Cadaqués (Alt Empordà).
badia d’Artà
Badia
Badia de la costa oriental de Mallorca, entre el cap des Pinar i la punta de n’Amer, dins el terme municipal de Son Cervera.
La seva costa és força baixa i forma quatre cales el port Nou, el port Vell, cala Bona i cala Millor
Sasebo
Ciutat
Ciutat del ken de Nagasaki, al NW de l’illa de Kyūshū, Japó.
La seva situació la convertí en base naval de les marines nord-americana i japonesa Jaciments d’hulla El marc natural de la ciutat, constituït per boniques cales i illes, és el parc nacional Saikai
Sant Josep de sa Talaia
Sant Josep de sa Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…
mosca blanca

Bemisia tabaci
Ruokavirasto (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes homòpters de la família dels aleuròdids.
Destaquen Bemisia tabaci , que ataca moniatos, patates, mongetes, tomàquets, albergínies, etc, i que, originària d’Amèrica, s’ha estès per tot el món, i Aleurodes brassicae , que ataca les cols, el bròquil i altres crucíferes La mosca blanca del taronger Aleurothixus floccosus , coneguda a l’Estat espanyol des del 1969 s’ha convertit en la plaga més costosa de combatre en citricultura Té un hiperparàsit natural anomenat Cales noaki La mosca blanca de l’hivernacle Trialeurodes vaporariorum s’ha adaptat als conreus a l’aire lliure als Països Catalans, la qual cosa dificulta el control biològic…
tortuga verda

Tortuga verda
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels quelònids, d’uns 160 cm de llargària, amb la cuirassa dorsal en forma de cor, en els individus joves recorreguda per una doble cresta mitjana i amb les plaques juxtaposades.
Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic
es Castell
es Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, a la costa oriental de l’illa, situat en una taula calcària miocènica quasi horitzontal, només accidentada per alguns barrancs.
La costa és alta, formant penya-segats, al sector més meridional, i baixa i retallada, al centre punta de Binissaida el sector costaner nord-occidental correspon al port de Maó, on s’obren les cales Fonts i Corb, entre les quals hi ha la vila La vegetació és típicament mediterrània del bosc, destruït per la rompuda, resten alguns rodals d’alzines i ullastres Hom conrea farratges 732 ha per al bestiar boví uns 340 caps, amb la llet del qual fabrica formatges A més també hi ha bestiar oví, porquí i aviram La pesca ocupa una petita part de la població de la vila i resten actius alguns mestres d’…
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina