Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escondich
Literatura
Gènere poètic occità.
És una variant de la cançó , i el seu tema fonamental és una defensa davant les calúmnies dels lausengièrs N’és l’exemple més notable Eu m’escondich, Domna, que mal no mier , de Bertran de Born
José Rizal

José Rizal
Literatura
Polític, metge i escriptor filipí.
De família d’hisendats, estudià medicina a Manila i posteriorment a Madrid, on el 1885 es doctorà i es llicencià també en filosofia i lletres El 1882, abans d’obtenir el títol, residí a Barcelona, on entrà en contacte amb Francesc Pi i Margall , el federalisme del qual influí decisivament en les seves idees polítiques Contrari a la dominació colonial espanyola, no advocà mai tanmateix per la independència de les Filipines, sinó que reivindicà un règim d’autogovern com a província autònoma i representació al parlament espanyol, la igualtat entre filipins i espanyols, la substitució dels…
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que considera delictius…
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou Testament…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, crític i historiador.
Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…
, ,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó…