Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
matriu òssia
Anatomia animal
Substància instersticial calcificada que constitueix la massa de l’os.
exoesquelet
Exoesquelet d’un crustaci terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Esquelet exterior al cos d’un animal i que li serveix de protecció.
Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de…
osteoclast
Biologia
Cèl·lula multinucleada (4-20 nuclis per cèl·lula), amb l’estricta funció de desfer la substància intercel·lular calcificada de l’os.
La seva activitat és estimulada per l’hormona paratiroide El resultat de la seva actuació és la constant modelació de la forma dels ossos en període de creixement
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó