Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Hindustān
Regió
Regió de l’Índia formada per la plana indogangètica, que s’estén pel S de l’Himàlaia en direcció NW-SE.
Es caracteritza pel gran nombre de rius que la solquen El clima és d’hiverns suaus i estius calorosos i humits És densament poblada i amb grans nuclis urbans Delhi, Lakhnaū Vārānasi, etc
serrà
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, de fins a 40 cm de longitud, de color bru clar amb nou bandes transversals vermelles o fosques al tronc.
Habita en esculleres fins als 30-50 m de profunditat i és propi de l’Atlàntic oriental, de la mar Roja i de la Mediterrània, en la qual hom el pesca tot l’any, especialment els mesos calorosos, amb ham, nansa o xarxa
anquilostomiasi
Patologia humana
Malaltia causada per l’ancilòstom, nematode paràsit, les larves del qual penetren per la boca o bé a través de la pell (on produeixen lesions cutànies), passen al torrent circulatori i acaben per fixar-se a l’intestí prim.
Passats dos mesos aproximadament de la infecció apareixen els símptomes de la malaltia febre, astènia, trastorns digestius i una intensa anèmia, produïda per les petites i continuades hemorràgies intestinals És una malaltia que es dóna especialment en les zones tropicals i subtropicals i que afecta sobretot els obrers que treballen a profunditat, com els miners anèmia dels miners , i en ambients calorosos, com els rajolers
cop de calor
Patologia humana
Síndrome que generalment apareix en persones que realitzen exercicis físics intensos, vestides inadequadament, en ambients molt calorosos.
És deguda a una fallada dels mecanismes termoreguladors i es manifesta per augment excessiu de la temperatura corporal 40-42 0 C, pell enrogida i seca, taquicàrdia i trastorns del comportament i alteracions de la consciència que, si hom no aplica cap tractament, porten a un estat de coma
Nakhičevan
Divisió administrativa
República de l’Azerbaidjan que, limitada al N i a l’E per Armènia i al S i a l’W per l’Iran, constitueix un exclavament de l’Azerbaidjan.
La capital és Nakhičevan 61 700 h est 1991 Situada en ple Petit Caucas, el riu Araxes n'és el límit meridional El clima és continental, amb hiverns freds i estius calorosos i secs i amb pluviositat escassa La població, formada principalment per àzeris, es dedica bàsicament a l’agricultura cotó i tabac, fruita, vi i cereals Hi ha jaciments de sal gemma de carbó La capital és situada a la vora dreta del riu del mateix nom afluent de l’Araxes i és un nucli industrial indústria alimentària i lleugera i un centre cultural El 1924 fou inclosa dins la República Socialista Federal…
Anhui
Divisió administrativa
Província de la Xina.
Estesa del nord del riu Huai He al sud del riu Iang-Tsé, comprèn dues regions molt diferenciades al nord, la plana, amb hiverns secs i durs i estius calorosos i plujosos, i al sud, una regió aturonada, amb clima més suau, que permet les plantacions de te El nord-est de la regió es troba a les àrees d’inundació del Hwan He L’agricultura és de tipus monsònic arròs, blat, cànem i cotó, i és considerable la ramaderia porcina La mineria hi és important, sobretot al nord, amb un gran centre huller, Wuhu El Yangzi Jiang és aprofitat per al transport fluvial, i el Huai He solament per a…
illes Anglonormandes
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa NW de França al canal de la Mànega.
L’arxipèlag comprèn les illes de Guernsey , Jersey , Aurigny Alderney, en anglès, Sercq Sark, en anglès, Herm, i altres de més petites, de les quals només Roches Douvres i Îles Chausey pertanyen a França Constituïdes per materials cristallins com a prolongació del massís Armoricà, les illes tenen un relleu aturonat amb costes altes i espadades El clima hi és humit i suau, amb estius relativament calorosos Els principals recursos són l’agricultura hortalisses i flors per a l’exportació, el bestiar boví, de races molt preades Alderney, Guernsey, Jersey, la indústria electrònica i…
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…
monestir de la Vall d’Hebron
Monestir
Monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), del municipi de Barcelona, dins l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella féu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és subcontinental…